La drim_maxín, gairebé un grup de rock ‘clàssic’

Coincidint amb el vintè aniversari de la seva prolífica existència, l’artefacte sonor psiquedèlic conegut com drim_maxín ha publicat un nou disc, titulat Kreant_ralitats, en el qual el nucli creatiu format per Joan Josep Camacho Grau (“veu, poemes i pandereta”) i el guitarrista Rafael Cruz s’acosta més que mai a l’estructura d’un grup de rock clàssic: un quartet amb baix i bateria, instruments que hi toquen, respectivament, Jordi Gispert i Marc Valls. Són tots els ingredients, a banda del sintetitzador que toca Roc Valls en un tema, L’any 1984.

El disc, disponible en CD i a Bandcamp , es va gravar en “una sessió maratoniana” de dos dies, el 8 i el 9 del febrer passat, a l’estudi Soundclub de Salt, sota la producció de Lluís Costa (Luw), coincidint més o menys amb els dies en què Pau Riba hi gravava també el seu disc pòstum amb la Fireluche. De fet, Kreant_ralitats està dedicat a Riba i a Mark Lanegan, que van morir amb pocs dies de diferència.

“Es pot canviar la realitat amb la poesia?”, és la pregunta subjacent d’un disc intensament elèctric i visceral, en què drim_maxín s’acosta fins i tot al metal heterodox en temes com ara Forat_satànik. Camacho Grau –Joan Comes, en els crèdits– es confirma com un eficient “pseudocantant”, com ja va començar a mostrar-se en el disc Bèsties Converses, que, gravat uns mesos enrere al Soundclub per iniciativa de Gispert, va animar la drim_maxín a gestar Kreant_ralitats.