Música

Crítica

música

Serenament apocalíptics

No serà l’articulista qui intentarà respondre als perquès de la fascinació sorgida, al nostre país en els darrers anys, pel Cant de la Sibil·la, quan, ja fa més d’un any, va intentar donar-ne una resposta amb un llibre coescrit junt a Antoni Gelonch. El cas és que aquest cant va escampant-se per la nostra geografia i, en el primer dia de l’any, va aterrar a les tel·lúriques i màgiques coves de Montserrat (Collbató) en un format de veritable ritual. Interpretat d’una manera més hieràtica que dramàtica per la joveníssima soprano Kiani-Meron Vilar Casserres, Bernat Puigdollers en va reescriure el text constituint el que podríem anomenar l’aportació des del present. La part de la tradició va venir amb el solvent Cor Francesc Valls, encarregat d’interpretar el Cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona, i l’organista Juan de la Rubia, que van aportar les respostes organístiques i polifòniques de Bartomeu Càrceres a més de l’obra Al jorn de judici de Bernat Vivancos. La presència de Gener Salicrú (duduk) i el so puntual de campanes van contribuir a generar un ritual de filiació New Age carregat del misteri i de la màgia ja no només del mateix cant, sinó també per l’emplaçament a l’interior de les coves. Aquest emplaçament anhelava, segons la direcció d’Angelina Esteve, retrobar l’espai primogènit d’on van sortir les sibil·les de l’antiguitat i que ara, en temps distòpics, ens cal reintegrar en el nostre imaginari. És evident que aquesta sibil·la de Montserrat ha vingut per quedar-se i que caldrà ajustar-ne elements com ara l’absència de dramatisme d’un text que, al cap i a la fi, parla de la fi d’un món que veiem cada cop més propera. Se’ns diu que l’aposta és una apel·lació a la nostra pròpia consciència. Si és així, bo seria que a la fi de la interpretació es guardés, en el futur, un sepulcral silenci, a les entranyes de Montserrat, després de la interpretació. A ben segur que el resultat en seria un altre. En tot cas, el resultat actual va ser l’assoliment d’una dimensió de serenor apocalíptica.

Serenament apocalíptics.

El ‘Cant de la Sibil·la’
Coves de Montserrat (Collbató). Diumenge, 1 de gener de 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós