Les compositores catalanes són només un 1,7% a les programacions de música clàssica
Així ho indica un estudi de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica corresponent a l’any 2021
L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica ( ACIMC ) ha presentat aquest dimecres a la Universitat de Barcelona (UB) l’informe ‘La situació de la música clàssica a Catalunya el 2021’. L’entitat ha conclòs que cal corregir el “biaix de gènere” en les programacions de clàssica en alertar que la presència de compositores catalanes va ser el 2021 de l’1,7%. Han demanat impulsar polítiques de rectificació, especialment en l’autoria, per fomentar la creació de noves peces per part de compositores. Segons l’estudi, només un 0,5% de les obres interpretades en les programacions el 2021 tenien una autoria femenina. Pel que fa a la programació d’autors contemporanis, només un 11,4% eren dones.
L’informe de l’ACIMC, elaborat per dues professores de la Universitat de Barcelona (UB), les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo, amb conclusions del doctor i president de l’entitat, el doctor Lluís Rodríguez, també analitza la testimonialitat que pateixen determinats intèrprets.
Així, segons l’estudi, la majoria d’intèrprets realitzen pocs concerts. D’un total de 1.022 intèrprets i formacions, 600 (el 58,7%) realitzen un únic concert a l’any. El 29,5% realitzen de 2 a 4 concerts l’any i només 31 intèrprets i formacions (el 3%) ofereixen més de 10 concerts l’any. Amb tot, a més de 800 compositors (el 51,2%) se’ls interpreta una obra a l’any. Per això, l’entitat creu que cal afavorir la creació de carreres concertístiques a través de circuits establerts i impulsar una oficina de desenvolupament artístic.
Pel que fa al finançament públic, s’ha analitzat només les aportacions de la Generalitat i les Diputacions, consideren que s’han de potenciar els ajuts directes als musics, revisar els ajuts múltiples i avaluar el retorn real dels ajuts reintegrables. Han explicat que el 2021 els ajuts de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en música clàssica es van destinar el 20,1% a una entitat i 5 entitats es van repartir el 49,6% de les subvencions.
Han detallat que les entitats que han rebut més subvencions en música clàssica per part de l’ICEC han estat l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Festival Castell de Peralada, l’Ibercamera, la Franz Schubert Filharmonia i el Festival de Torroella de Montgrí. També han explicat que cal incrementar el pressupost destinat a públics i a mercats. Han dit que l’administració pública només ha destinat un 0,44% dels fons per la música clàssica a promocionar entre el públic aquest tipus d’art.
L’informe que radiografia l’estat de la música clàssica a Catalunya l’any 2021 també detalla que 7 de cada 10 equipaments dedicats a la música clàssica són a la demarcació de Barcelona i el 0,6% a la de Ponent. Els festivals estan més dispersats i el 40,1% .són a Ponent, el 29,9% a la demarcació de Barcelona, el 24,8% a les Comarques Gironines i el 5,1 al Camp de Tarragona.
La major part dels concerts es realitzen al voltant de la celebració de Santa Cecília, però també durant la Setmana Santa i en els festivals d’estiu. Els períodes més programats segons el compositor són la Romàntica i el Segle XX i entre els 20 compositors més programats només hi ha 3 noms catalans.
Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Sebastian Bach i Ludwig van Beethoveen han estat els compositors més programats. Joan Manén, en la commemoració dels 50 anys de la mort, Eduard Tolrà i Robert Gerhard per l’any Gerhard són els compositors catalans de música clàssica més programats el 2021. La compositora més programada ha estat Clara Wieck, amb 12 actuacions, i la compositora catalana més programada Mariona Vila amb 4 actuacions.
