Ferran Torrent presenta una trama de falsificadors
El conegut novel·lista valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951) ha visitat Barcelona per presentar el seu darrer títol, Memòries de mi mateix, publicat per Columna, com moltes altres de les seves obres. En castellà la publica Destino.
L’hivern del 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans que sigui enterrat l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allà, en una caseta enmig dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la profusament dialogada i amb més d’un gir inesperat marca de la casa.
Paral·lelament, i des del present del 2019, el periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.
Narrada alternant la primera, la segona i la tercera persona, Torrent afirma que “és una novel·la sobre els capricis del destí, però també sobre l’amistat”. L’autor ha parlat de la seva fascinació pel món dels falsificadors d’art, que l’ha dut a convertir-lo en la trama principal d’aquesta obra.
Ferran Torrent segueix el rastre del Mític Regino, de qui sabrem l’origen i que és un dels seus personatges habituals. També és un personatge recurrent en Torrent el periodista d’investigació Marc Sendra.
L’autor es va movent entre dues èpoques al llarg del relat, 1968 i 2019, pel “potencial narratiu de veure l’evolució dels canvis socials i morals en els darrers 51 anys”.
“El Mític Regino és un playboy que intenta viure molt bé, però el context històric l’acaba convertint en una mena d’heroi, falsificant a favor de gent en la clandestinitat”, assegura Torrent, i confessa que primer estava escrivint una ficció ambientada exclusivament el 1968 i que la va aparcar quan va esclatar la pandèmia. Desterrada la idea i les primeres 60 pàgines, va seguir amb un segon text ambientat el 2019. Però un periodista el va animar a no abandonar aquella primera idea, i així és com l’escriptor va decidir fusionar tots dos textos.
