La vil·la romana del Pla de l’Horta creix i es protegeix
Troben una inscripció gravada en marbre que podria aportar dades sobre el propietari de la vil·la
La vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, és considerada pels arqueòlegs una vil·la “perfecta”, en el sentit que té tots aquells elements característics d’aquest tipus d’edificacions, i els té d’una qualitat extraordinària i en un bon estat de conservació. Ubicada al bell mig d’una plaça densament urbanitzada del nucli urbà, en una àrea que antigament era un pas estratègic al nord de la ciutat romana de Gerunda –la Via Augusta i a tan sols quatre quilòmetres de la ciutat–, continua donant molt de si a cada campanya arqueològica que s’hi fa. D’aquí que les principals administracions catalanes (Generalitat, Diputació i el mateix Ajuntament) sumin esforços per protegir un patrimoni de gran valor i clau per entendre la civilització dels nostres avantpassats.
Sense anar gaire lluny, en aquesta darrera campanya que s’hi ha dut a terme, centrada al sector nord d’aquesta explotació agrícola, s’han trobat estructures relacionades amb la fase tardorepublicana (la menys coneguda del jaciment), un fragment d’una figureta de culte domèstic, una petita espàtula de plata, una gran quantitat de ceràmica, sis monedes de bronze, o una fíbula o sivella també de bronze. Així mateix, una troballa que els arqueòlegs de la UdG estan estudiant i que per la seva excepcionalitat –només s’havien trobat quatre peces més com aquesta a les comarques gironines– es considera la més significativa: un fragment d’inscripció gravat en marbre blanc, que conté dues línies amb epigrafia rellevant.
Estaria datada al voltant dels segles II o III dC, i s’hi entreveu el que podria ser la paraula duoviri. Un càrrec que identificava els prohoms de la ciutat i que podria aportar dades sobre l’amo de la vil·la, perquè el càrrec de duoviri l’ostentaven “els qui formaven part de l’elit política de la ciutat”.
LA DATA
Els pilars per protegir-ho tot
Una de les particularitats d’aquest jaciment és que conserva bona part dels paviments originals (murs, pintures, restes de dolis), i per aquesta raó es va tenir clar que calia construir algun tipus de protecció. Després d’aixecar una coberta de vidre que cobreix ben bé la meitat del jaciment, ara s’ha cregut convenient construir-ne una de nova que s’unirà amb la precedent i permetrà protegir el conjunt de les restes arqueològiques. Ara hi ha una coberta provisional, però ja s’han preparat els fonaments que sostindran la nova i definitiva.
