Saldonar inicia una col·lecció de periodisme narratiu
La primera accepció de la paraula contrast al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és “oposició”, la segona, “impediment”, la tercera ja parla de “dissemblança”, mentre que la quarta destaca la “relació entre diversos tons o valors d’un color”. “Periodisme i literatura, d’entrada, poden semblar oposats. Es pot pensar que l’un suposa un impediment per a l’altre, que són conceptes dissemblants. Però si afinem bé la mirada, ens adonarem que estan molt relacionats. En literatura, contrastar és una tècnica. En periodisme, un manament. Contrastar, però, no és sinó marcar una diferència. Amb aquesta voluntat neix Contrastos, una aposta de Saldonar pel periodisme que explica la realitat amb les eines de la literatura. Aquesta tendència té noms diversos: periodisme narratiu, periodisme literari –que no sobre literatura– i fins i tot nou periodisme. Tot i així, nou no ho és”, afirma Alba Sabaté Gauxachs, directora d’aquesta nova col·lecció de l’editorial Saldonar, de Francesc Gil-Lluch, especialitzada en la no-ficció.
La biblioteca de Contrastos incorporarà quatre llibres cada any, sobretot traduccions, i debuta amb dos textos d’impacte. El primer és La profunditat de les butxaques, dos relats llargs del periodista valencià Josep Lluís Micó. En el primer, un catedràtic nord-americà confessa a l’autor una relació sentimental extrema i un possible homicidi. En el segon, una dona valenciana milionària i una altra de precària s’alien en un negoci que vol fer reviure la Ruta del Bakalao.
El segon títol de Contrastos és De viatge pel país de la sang, del danès Per Nyholm, que és una crònica de guerra des de la primera línia que dona veu a la Ucraïna democràtica que Putin vol annexionar-se.
Els dos números següents de la col·lecció seran Illes de l’abandonament, de Cal Flyn, i Una família accidental, d’Adrian Nicole LeBlanc.
“Contrastos reclama una lectura no edulcorada de la realitat, una oposició a la simplificació que condueix al cinisme i una aposta contra la resignació i el conformisme. Proposa històries que ens facin sortir de l’autocomplaença i que ens interpel·lin, deixant de banda els discursos políticament correctes”, afegeix Sabaté.
“Tot plegat pot semblar una manera de fer gairebé contracultural en la immediatesa en què vivim, però es tracta d’un procés que vetlla per la qualitat i la funció social d’una professió vocacional que la societat es mira amb recel. Així, el periodisme narratiu ha estat aplaudit arreu i l’enalteixen destacades signatures, tradicionals i contemporànies que, amb Contrastos, parlaran també en català.”
