Comunió sagnant
‘La niña de la comunión’, estrenat ahir, és el primer llarg rodat a Catalunya pel barceloní Víctor García
“La llegenda va ser el punt de partida per desenvolupar el nostre univers”, diu el director
“Ho vaig fer tot una mica a l’inrevés”, bromeja Víctor García quan li preguntem per la seva carrera atípica: ha rodat a Hollywood els films de terror Hellraiser: Revelations, Gallows hill i An affair to die for abans de filmar el seu primer llargmetratge a Catalunya, La niña de la comunión , estrenat ahir. “El 2003 vaig fer un curtmetratge aquí que es deia El ciclo –explica en una entrevista a El Punt Avui–, el 2004 ens van seleccionar en un festival de Los Angeles i vam guanyar. En tornar a Barcelona, uns representants de Los Angeles em van proposar que anés cap allà i em presentarien a agències... I així va començar tot, com a les pel·lícules. Em vaig tirar a la piscina.”
L’atzar també ha estat present en el retorn a Catalunya en aquesta producció del gironí Edmon Roch (Ikiru Films) i Warner Bros: “Em van venir a buscar, va ser d’una manera gairebé fortuïta. Treballava en la preproducció de la sèrie d’Oriol Paulo El inocente, que va parlar amb els directius de Warner. Li van dir que buscaven un director per fer una pel·lícula, perquè tenien una idea basada en la llegenda de la nena de la comunió.”
Víctor García va començar a treballar en la història amb Alberto Marini, i Guillem Clua va escriure el guió, inspirant-se en una història que recorda la de la dona dels revolts del Garraf: “La llegenda de la nena de la comunió dona molt poc de si, es tracta d’un parell d’albiraments d’una nena vestida de primera comunió que havia desaparegut el dia que la celebrava. S’explica en un parell de llocs d’Espanya, un d’ells a Galícia. Hi ha poca mitologia al seu voltant, només va ser un punt de partida per desenvolupar el nostre univers.”
Ambientat als vuitanta
La niña de la comunión s’ambienta als anys 1980: “És un moment de trànsit, es van deixant enrere costums més tancats o antics, i va bé per situar-hi uns personatges que lluiten contra tot això –explica el director–. Volen tenir la seva pròpia veu i trencar amb l’herència dels seus pares i avis, crear una realitat nova i una mica diferent. Tenen molt en comú amb els joves d’ara. Un poble petit de costums antics ens semblava un bon lloc per a aquest conflicte.”
Les actrius catalanes Carla Campra i Aina Quiñones encapçalen el repartiment d’una història molt arrelada a la realitat de l’època: “Perquè funcionés l’element fantàstic necessitàvem una realitat molt creïble i uns personatges molt autèntics, amb qui aniries a prendre una cervesa, que t’han de caure bé. És això el que permet crear una història de gènere en què puguis empatitzar amb els protagonistes.” Tot i que hi ha escenes terrorífiques protagonitzades per la nena de la comunió de la llegenda, apareixen de manera dosificada. “Intento no fer-ho tot molt dens, que sigui una pel·lícula entretinguda també, amb vàries capes”, comenta Víctor García. També té alguns elements de crítica social: un pare alcohòlic i maltractador, uns pares massa estrictes, una noia que pateix bullying... La pel·lícula es va rodar a Corbera d’Ebre, amb la seva espectacular església vella presidint el poble i les ruïnes, que també tenen un paper en la història.Diego Lerman no es limita a la vida de professor del protagonista. “M’interessava fer una cosa radial, amb diferents trames i vessants: el familiar amb la parella i la filla, la relació amb el pare i amb l’escola. També hi havia una idea que es va anar desenvolupant, que és com un docent universitari de classe mitjana de Buenos Aires va fent un trànsit cap a fer classes en un institut d’un barri marginal que li és totalment aliè.” Allà ha de passar de les teories pedagògiques i la literatura a la pràctica: “Posar allà un professor de literatura estava fet amb aquesta idea d’algú que arriba amb les històries al cap, mentalment, i què és el que passa quan hi ha de posar el cos. Ell teoritza sobre l’investigador i sobre com són les regles del policíac, i de cop es troba la disjuntiva que ha desaparegut el seu alumne i ha de decidir què fa.”
