Lluís-Anton Baulenas, premi Santa Eulàlia
Barcelona és una ciutat literària, com ho demostren els molts autors que l’han convertit en escenari de les seves obres. Li faltava un premi dirigit a aquesta finalitat. Ja el tenim, el Sant Eulàlia de novel·la de Barcelona, convocat per l’editorial Comanegra i l’empresa teatral Focus.
En la primera edició que s’acaba de lliurar al teatre Romea, el guanyador ha estat Lluís-Anton Baulenas, amb Seré el teu mirall, que l’1 de març ja estarà a la venda, de la mà de Comanegra i Àfora Edicions. El premi té una dotació de 25.000 euros i una delicada peça artística de Lara Fluxà, feta de vidre i amb un líquid rosat dins. “Les llàgrimes de santa Eulàlia”, ironitza l’editor de Comanegra, Joan Sala.
El jurat va estar format per Francesco Ardolino, Llucia, Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón. “Hem creat un premi important que ha vingut per quedar-se i per tenir molt a dir en les lletres catalanes”, comenta Jordi Puig, editor de Comanegra. “Era difícil tenir una novel·la més idònia per al premi”, afegeix.
Seré el teu mirall narra la peripècia de Jaume Pedrol, un professor de literatura retirat que acaba treballant per atzar en una immobiliària fantasma. Al darrere d’aquesta empresa s’hi amaga una organització mafiosa de blanqueig de capitals i el Pedrol es veurà embolicat en les dèries d’uns personatges que actuen sobre la ciutat com si estiguessin per sobre del bé i del mal.
Entre els temes de ciutat que destaquen en la trama de Seré el teu mirall hi ha les remuntes que afecten molts edificis històrics de Barcelona, especialment de l’Eixample i, de manera molt cridanera, sobre alguns edificis modernistes. El protagonista de la novel·la ha de barallar-se amb el caprici d’un arquitecte milionari amb mala consciència: durant el franquisme va dissenyar-ne una colla, de remuntes, i avui vol comprar-les i tirar-les a terra.
“Es pot fer malbé la pell, els edificis d’una ciutat que ens estimem?”, pregunta Baulenas. I la resposta és “sí”.
La novel·la està ambientada el 2003, quan mor Floquet de Neu, hi ha el primer Tripartit, Clos ha estat reelegit com a alcalde i falta poc per al Fòrum de les Cultures. “A Barcelona no ens cansem de discutir sobre el model de ciutat, però reivindico la novel·la de personatges que vehiculen idees, no és una obra d’idees”, defineix Baulenas. “I també té un cert to de gènere negre”, afegeix.
La guspira que la va posar en marxa, ja fa vint anys, tot i que no la va començar a escriure fins fa pocs anys, va ser que Baulenas va veure un home plorant la mort de Floquet de Neu. “Quan hi havia el debat de si se l’hauria de dissecar, cosa que, afortunadament, no es va fer”, afirma l’autor. “Però l’obra no va sobre el Floquet.”
Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), ha publicat una vintena de novel·les i també és autor de cinc obres de teatre, tres assajos, una obra infantil, ha traduït autors com ara Marguerite Yourcenar, Truman Capote, George Orwell, William Gibson, Eugene O’Neill, Jean Cocteau, Albert Camus, Boris Vian, entre d’altres. Les seves obres han estat traduïdes a dotze llengües i ha guanyat premis com el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Prudenci Bertrana, el Documenta, el Carlemany... Tres de les seves novel·les han estat dutes al cinema. “Quan al principi feia teatre em deien que era molt narratiu i les novel·les massa teatrals; ara són cinematogràfiques, tot i que no ho busco.”
Que la temàtica netament barcelonina de l’obra de Baulenas –com moltes de les seves– coincidís amb la convocatòria d’aquest premi –es va fer públic el juny passat– ha permès iniciar els passos d’aquest guardó amb un autor solvent, que ja havia rebut per aquest títol un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes.
“Soc un artesà de les lletres, quan acabo una novel·la en començo una altra”, admet. “Barcelona és una ciutat molt contradictòria i això la fa literàriament molt interessant; l’efecte mirall recíproc entre els personatges i la ciutat és molt present.”
“Barcelona té un reflex de la psicologia dels personatges, perquè és difícil dissociar els que hi viuen i la construcció de la ciutat”, comenta Félix Riera, director de la Fundació Romea.
“S’hi van presentar 55 originals, que està molt bé, tenint en compte el poc temps que es va tenir en aquesta primera edició, i el guanyador va ser votat de manera unànime”, afirma Alba Cayón.
“Acostumo a saber de què van les meves novel·les quan ja fa un temps que se’n parla. Ara ja no pot llegir, però quan donava a llegir una novel·la a ma mare, si ella l’entenia, és que estava bé, perquè sempre he mirat de fer literatura popular en el millor dels sentits”, confessa Baulenas, emocionat en parlar de la seva mare.
