Cultura

Que torni el talent!

El festival Trapezi renova la direcció amb Alba Sarraute i Cristina Cazorla, que volen recuperar per a Catalunya els artistes de circ que han estudiat i crescut fora

Sarraute: “A Catalunya, el circ que fa més bolos és el que no necessita punt de llum”

Per primera vegada en els 26 anys del Trapezi, hi ha hagut un canvi de direcció amb temps. Alba Sarraute i Cristina Cazorla substitueixen Leandro Mendoza (2017-2022) amb molta feina avançada. El concurs, que es va convocar amb prou temps, ja exigia una programació tipus per exemplificar la seva punxa artística. Sarraute i Cazorla fan un equip que es complementa per trajectòria i perfil professional i parlen d’una direcció de continuïtat amb una excepció: aconseguir fer atractiu el mercat de Catalunya per a tots aquells artistes que van marxar de Catalunya per especialitzar-se (principalment, en centres europeus) i que, majoritàriament, s’hi han acabat quedant. Sarraute és, de fet, una artista que ha tornat. I aspira que a Catalunya hi hagi més circ contemporani, amb un circuït més ambiciós.

Sarraute i Cazorla disposen de dues temporades renovables a dues més. En la primera, tot i haver estat triades amb més temps que els anteriors canvis, ja adverteixen que han faltat més mesos per fer un desembarcament ampli d’artistes retornats a Catalunya. Els calendaris d’improvisació del circ a Catalunya són incompatibles amb les previsions de les produccions europees. Per ara.

Emplaçar al “diàleg”

Alba Sarraute s’ha apuntat a la codirecció com si fos “un trencaclosques” similar a fer una creació o gestionar la distribució dels seus espectacles. Els darrers anys, ha estat mare i vol dedicar temps i atenció a les dues criatures i entén que li permetrà compatibilitzar molt millor feina i família. Per exemple, no actuarà en el seu proper espectacle perquè descarta la sortida contínua amb les gires. Cristina Cazorla va fundar La Jarra Azul el 1999 i és productora de La Puça des del 2003, des d’on es despleguen molt festivals vinculats al circ a Catalunya. Totes dues codirectores es complementen les agendes i els coneixements geogràfics del sector (tant a Catalunya i l’Estat espanyol com a Europa).

Pel que fa al projecte de repescar la fuga de talents, Cazorla opina que s’ha d’obrir un diàleg entre els centres on es formen (fora de Catalunya) i el públic autòcton que els atengui.

El festival es mou en un pressupost d’uns 500.000 euros, com les darreres edicions i s’aspira que es vagi incrementant, més endavant.

Totes dues ja s’havien implicat en la renovació del pla d’impuls de circ, de què formen part del grup motor, el que permetrà una connexió directa entre el projecte de sector i el de Trapezi, que es va connectar malament en el primer pla (a conseqüència de les presses per tancar-lo). Si el primer va ser de dos anys, ara el pla serà per a quatre anys i busca implicar més els ajuntaments per lligar unes gires més consistents de les produccions.

Sarraute ha anat decantant-se cap al circ, tot i que té interès per les múltiples formes de l’art: de l’Aula de Teatre de Mataró va passar al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona i, posteriorment, es va traslladar a l’Acadèmia de Circ Contemporani Fratellini de Saint-Denis, en què es va graduar. Pràcticament els deu darrers anys, ha treballat fora en projectes a Anvers (Bèlgica). Com a artista de circ, la seva especialitat són el llit elàstic i la bàscula. Però, en realitat, destaca sovint per la vessant de clown, amb un compromís orgànic com el de Leo Bassi, la poètica de Comediants i la proximitat de Monti o Tortell Poltrona, amb qui ha compartit expedicions amb l’ONG Pallassos Sense Fronteres.

Bèlgica, inaccessible

Es pot importar alguna idea del circ de Bèlgica o és d’una altra lliga? Sarraute aclareix que a Bèlgica fa dècades que viuen amb la intermitència laboral i hi ha una inversió pública que ha facilitat el suport a joves emergents, com anys enrere havia fet amb la dansa contemporània i d’on van sortir Les Ballets C de la B amb Akram Khan, Sidi Larbi... Les gires són àmplies perquè està molt normalitzat. A Catalunya, en canvi, les actuacions que més bolos fan són les que “no necessiten un punt de llum”. I això és una limitació perquè, sovint, les condicions per fer circ requereixen molta logística per garantir la seguretat.Escarlata Circus va avisar a les institucions que plegava, després de 15 edicions, amb més d’un any d’antelació per fer un canvi calmat. L’entrada de Jordi Gaspar, però, va ser al gener per programar al cap de tres mesos. De fet, va tapar una suposada contractació a Louisa Raluy per part municipal, tot i que la Generalitat ho negava. Quan semblava que Gaspar repetiria mandat, el 2017, es va fer un canvi de direcció que (novament, al gener) va confiar en Leandro Mendoza, Lei. Ara, tot i que el nomenament oficial hagi estat al gener, fa mesos que han anat avançant una programació que ja està concretada en un 85% calculen.

LA XIFRA

500.000
euros
és el pressupost d’aquesta edició del Festival Trapezi. Sarraute i Cazorla també són al grup motor del Pla d’Impuls del Circ, que es desenvoluparà del 2023 al 2026.

‘Desdèmona’, un salt mortal a Shakespeare que arriba al TNC

La producció de Desdèmona va patir la sequera de la pandèmia: acabada d’estrenar, va veure com tots els teatres tancaven i els calendaris de gires s’estimbaven. Estrenada el 2020, ara arriba al TNC amb vuit funcions que van començar dimecres i s’allargaran fins al 5 de març.

Sarraute va provar el material en una actuació en solitari al Maldà, Desvariacions d’Otel·lo, el Nadal del 2019, un privilegi per investigar el material que ara arriba amb tota la seva dimensió de música, acrobàcia, telons pintats i circ (amb deu intèrprets a escena).

En l’epíleg, l’obra corregeix la violència contra les dones de l’obra. Era masclista Shakespeare? “Ell és un canal de comunicació de la condició humana.” Per l’actriu, el que falta avui en la societat actual és educació emocional: “És normal que es pateixi per un desamor, però no que es mati.” La dona que morirà a mans d’Otel·lo (interpretat per Tomeu Amer) es presenta com dues germanes bessones antagòniques: hi ha la que vola lliure i la que necessita la dependència del marit, sense arribar-se a plantejar si se l’estima, en realitat.

Sarraute, que prepara un espectacle cada tres anys, ja prepara el següent. Serà La innombrable (a partir de Lady Macbeth).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

ÀLEX MONTIEL
CUINER I MÚSIC

“La part social del ‘punk’ m’ha influït com a cuiner”

girona
Llibres
Història de les execucions públiques

Mala mort a Barcelona

Barcelona

El Primavera Sound Madrid suspèn la jornada de dijous per la previsió de pluja

barcelona

Retrat multidisciplinar del poeta Pessoa, al Romea

barcelona

‘Woman’ més que un musical d’Aaron Vivancos

barcelona

El passacarrers inicia una Patum amb més pressupost que mai

BERGA

Chanel inaugurarà la 16a edició del Sons del Món de Roses

Roses
ORIOL MALET
IL·LUSTRADOR

“La vocació de dibuixar l’he tinguda sempre”

BARCELONA
Llibres

Tres Jordis i una passió

Barcelona