Cinema

Vides extraordinàries

Cinc grans produccions es beneficien de les noves subvencions que volen promoure el cinema en versió original catalana

Tres dels projectes es basen en personatges reals: Eugenio, Montserrat Caballé i La Paca

El Departament de Cultura els atorga ajuts per un total de 6,2 milions

La productora Set Màgic es planteja la viabilitat de ‘Caballé’ després de la mort de Carlos Saura
“Sense l’ajut, ‘Saben aquel que diu’ hauria estat en castellà”, diu el productor, Edmon Roch

“Indubtablement, sense l’ajut de l’ICEC, Saben aquel que diu hauria estat una pel·lícula en versió 100% castellana.” Edmon Roch, productor d’aquesta ambiciosa pel·lícula biogràfica sobre Eugeni Jofra, Eugenio, que dirigirà David Trueba i tindrà David Verdaguer en el paper de l’humorista, subratlla la importància dels nous ajuts al cinema de gran pressupost en versió original catalana creats per l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat. “La pel·lícula serà majoritàriament en versió original catalana gràcies a l’ajut –hi afegeix Edmon Roch–. Volem reflectir la Barcelona dels anys setanta en què la gent parlava en català, encara que de vegades ho fes en castellà.”

El Departament de Cultura va anunciar a l’estiu uns nous ajuts per a grans produccions de cinema i televisió (almenys pels estàndards de la nostra indústria) en versió original catalana (VOC). El 19 de desembre, Cultura va anunciar l’atorgament de 6,2 milions d’euros a cinc títols que superen els 2,7 milions d’euros de pressupost. Curiosament, n’hi ha tres que retraten, en format de ficció, personatges reals: l’humorista Eugenio, Montserrat Caballé i La Paca, matriarca gitana que controlava el narcotràfic a Mallorca. El projecte sobre la gran soprano catalana havia de ser dirigit per Carlos Saura, que va morir el 10 de febrer. Segons explica el seu productor, Oriol Marcos, de Set Màgic, s’estan “plantejant la viabilitat de seguir amb el projecte sense ell”.

Les altres dues pel·lícules que han rebut la màxima subvenció són Wolfgang, adaptació al cinema de la novel·la de Laia Aguilar Wolfgang (extraordinari), i El 47, que té com a protagonista un immigrant extremeny de Torre Baró.

‘Saben aquel que diu’

David Trueba iniciarà a finals d’abril el rodatge de Saben aquel que diu, pel·lícula biogràfica sobre Eugeni Jofra, Eugenio (1941-2001), humorista que es va fer molt popular als anys setanta i vuitanta explicant acudits a la televisió i, segons recorda aquesta pel·lícula, com a cantant: va estar a punt d’anar a Eurovisió amb la seva dona. “Ens centrem en com l’Eugeni Jofra esdevé l’Eugenio que tots coneixem, en la part de la seva vida més desconeguda –explica Edmon Roch, que la produeix a través d’Ikiru Films–. Tothom el coneix des que es va fer famós. Nosaltres expliquem des del 1967, quan l’Eugeni era aprenent d’un taller d’orfebreria a Barcelona, era joier, i es va enamorar de la Conchita Alcaide, una noia andalusa que cantava a Barcelona.”

El joier va entrar al món de l’espectacle “per amor”, gràcies a la relació amb Conchita: “Fa un duo amb ella que es diu Els Dos, que els porta fins a les portes d’Eurovisió el 1970, on acaba passant-los davant Julio Iglesias amb Gwendolyne. Varen quedar en quarta posició.” No els va anar malament, com a cantants, però hi va haver un gir de guió inesperat: “Amb Els Dos tenien popularitat en aquell moment –comenta Edmon Roch–. Eugenio va començar a explicar acudits entre cançó i cançó. Al final els acudits van acabar sent la part predominant, quan la seva dona es va posar malalta.”

L’actriu Carolina Yuste, que va guanyar el Goya per Carmen y Lola, interpretarà Conchita. La pel·lícula barreja drama i comèdia: “Té humor, però té també molts elements emocionals i dramàtics –diu el productor–. És el descobriment de la vida d’un mite de l’humor, però com totes les vides també està plena de moments dramàtics. Parla d’Eugenio, però també d’una història d’amor meravellosa amb Conchita, perla de la Barcelona de l’època, dels anys setanta i vuitanta, de la malaltia de la Conchita... Sovint les persones que més ens fan riure no vol dir que siguin les que tenen una vida més feliç.”

‘La Paca’

La productora francesa establerta a Barcelona Valérie Delpierre és al darrere de projectes cinematogràfics premiats com ara Las niñas, Estiu 1993 i 20.000 especies de abejas (millor intèrpret aquest cap de setmana en la Berlinale). Amb la seva productora Inicia Films, ha impulsat el projecte de La Paca juntament amb Luis Ortas, de la productora mallorquina Cinètica Produccions. Té com a protagonista la matriarca gitana que li dona títol, una dona que, des del poblat gitano de Son Banya, on vivia, al costat de l’aeroport de Son Sant Joan, va arribar a controlar el narcotràfic a les Illes. “El projecte s’inspira en tot el que hem pogut llegir a través de la premsa sobre la història de Son Banya, en notícies escrites, informatius... –explica a El Punt Avui Valérie Delpierre–. La història em va semblar fascinant pel personatge central que té, La Paca, perquè em sembla que té moltes qualitats. Segurament el que la motivava era defensar el poblat, la seva comunitat i família, però té unes ramificacions en tota l’illa. Em fascinen totes les capes que hi pot haver a la història, que implica temes de corrupció política, policia, justícia, població local, la nit... Admet molts angles. Crec que no hi falta res per fer un retrat humà de tot el que som capaços de fer, per bé i per mal.”

Son Banya és un poblat de barraques construït el 1968, habitat per gitanos, que va esdevenir el centre de tràfic de drogues de Mallorca. Si la pel·lícula es pot acollir a la subvenció especial per a cinema en VO catalana és perquè La Paca parla també mallorquí. Ho explica la productora: “La pel·lícula té un punt de thriller i un punt de retrat social, perquè ens interessa estar molt a prop del que és l’illa, amb la seva gent, els idiomes que s’hi parlen: mallorquí, castellà... Rodarem en català, no serà l’únic, però serà l’idioma principal de la pel·lícula. La Paca el parlava i també es parla al poblat.” I hi afegeix: “A Mallorca i també a Catalunya hi ha la sensació que determinades comunitats no parlen el català o el mallorquí, però no és així, es veu a la pel·lícula.”

El projecte va néixer de l’interès comú de les productores Inicia Films, de Barcelona, i Cinètica Produccions, de Palma. “Curiosament, parlant amb un productor, Luis Ortas, de Cinètica Produccions, també estava treballant més amb la idea de fer un documental sobre La Paca –recorda Valérie Delpierre–. De fet, el van acabar fent amb IB3. Vam decidir unir-nos, no tant per parlar de la història de La Paca, sinó per anar creant un univers de ficció que s’hi inspira. Hem creat personatges que pensàvem que ens permetien fer un retrat complet, de tot el mosaic de persones i universos que es creuen a l’illa.”

Valérie va proposar dirigir la sèrie a David Ilundain (B de Bárcenas, Uno para todos). “Em semblava que tenia connexió amb les coses que li agrada explicar, les motivacions internes dels personatges, per què fem certes coses i si les fem perquè les decidim o perquè el sistema és així.” La història s’ambienta cap a l’any 2000. De moment no hi ha càsting tancat. El pressupost està al voltant dels 3 milions d’euros.

‘Wolfgang’

Javier Ruiz Caldera, director de comèdies com ara Spanish movie, Anacleto: Agent secret i Malnazidos, dirigirà l’adaptació de Wolfgang (extraordinari), novel·la editada per Columna de Laia Aguilar, que és col·laboradora d’El Punt Avui. “Tot va començar perquè vam llegir aquesta novel·la, que ha rebut diversos premis –explica el director–. Hi vam veure la possibilitat de fer una pel·lícula amb molts dels elements que ens interessaven.” Sembla un canvi de registre, però Javier Ruiz Caldera diu que no està lluny del seu univers: “Estic molt lligat a la comèdia, i Wolfgang té molt sentit de l’humor. És un llibre que parla d’un nen amb altes capacitats i amb espectre autista, però el tema està tractat amb molta tendresa i humor, i això sí que hi és a les meves pel·lícules.” Fer pel·lícules diferents forma part del seu ADN de cineasta: “Sempre intento fer gèneres diferents i, quan vaig llegir aquesta novel·la, em va semblar que tocava coses de tipus de pel·lícula que m’agrada fer, personatges amb sentit de l’humor i molta tendresa, que parlen amb un punt còmic, però alhora realista. Sempre m’ha interessat la visió d’un nen, de fet el meu primer curt a l’Escac estava protagonitzat per nens.”

No pot donar gaires detalls: “Es pot explicar poca cosa, perquè justament el que fa aquesta subvenció és donar una empenta al projecte, ens fa pensar que pràcticament ja és una realitat. És una pota important, però falta acabar de finançar-lo.” Encara no tenen el guió definitiu, tot i que ja hi ha “una versió del guió” que els “va ajudar a escriure la mateixa escriptora de la novel·la”, diu el director.

Javier Ruiz Caldera pren el punt de vista respectuós del llibre: “La Laia es va documentar molt de temps per tractar el tema d’una manera molt honesta i realista, i alhora sense fer victimisme, tractant-lo amb normalitat. Hi ha molts tipus de trastorn de l’espectre autista (TEA), amb diferents graus, i nosaltres a la pel·lícula parlarem d’un tipus de TEA amb altes capacitats en la música. D’aquí ve el títol de Wolfgang [el nom de Mozart], li ve del fet que a la mare li agradava tocar el piano i el nen té altes capacitats per tocar-lo.” Creu que una pel·lícula així pot ajudar: “No sé si el tema és poc conegut, però ha estat poc retratat a les pel·lícules. No és habitual veure personatges amb TEA a la pantalla, que és la manera de normalitzar qualsevol tema: poder fer històries sobre ells sense que la història giri completament al voltant del trastorn.”

‘El 47’

L’altre projecte que es beneficiarà des ajuts màxims al cinema en versió original catalana de l’ICEC és El 47, una producció de Mediapro, dirigida per Marcel Barrena (Món petit, 100 metros, Mediterráneo). S’ambienta al 1978 i està protagonitzada per Manolo Vital, un conductor d’autobús de la línia 47 entre plaça Catalunya i la Guineueta. El Manolo és un dels nombrosos immigrants extremenys que van arribar a Barcelona i van construir, amb les seves pròpies mans, el barri de Torre Baró. Era una Barcelona que no estava comunicada amb la resta de la ciutat. Ni tan sols tenia autobús. El Manolo, cansat de les reclamacions de transport dels veïns, decideix segrestar el seu propi autobús i fer-lo arribar a Torre Baró. La productora no ha facilitat més informació d’aquesta pel·lícula, que encara està en fase de preproducció.

Unes subvencions noves que miren pel retrovisor

A principis del 2008, la conselleria de Cultura i TV3 van anunciar la creació d’un fons especial per finançar grans produccions en versió original catalana (VOC) amb un ajut addicional d’1 milió d’euros. Entre dos i tres anys després es van estrenar Pa negre , Eva, Herois i Bruc, que van obtenir èxits inèdits per al cinema rodat en la nostra llengua, especialment el film d’Agustí Villaronga (13 premis Gaudí i 9 Goya). La crisi econòmica i les retallades van dinamitar aquesta política iniciada amb Joan Manuel Tresserras de conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i que va començar a donar fruits quan Ferran Mascarell era al capdavant del Departament. L’estiu passat, 14 anys després, Natàlia Garriga, l’actual consellera, va anunciar una nova política d’ajuts que s’hi emmiralla. Així ho reconeixia en declaracions a El Punt Avui: “Allò que tots recordem, Pa negre, Eva, Bruc..., va ser una aposta del govern i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d’aquell moment per fer quatre produccions en català a l’any, però es va veure estroncada per la crisi. Nosaltres el que volem és anar fent cada any aquestes quatre pel·lícules i quatre sèries que faran que tinguem un gruix important de català a tot arreu.” Aquest “gir de guió”, com l’anomenen, arriba finalment a cinc llargmetratges de ficció. L’ICEC atorgarà 1,5 milions d’euros a dues pel·lícules, 1,2 milions a dues més i 800.000 euros a una cinquena. Totes tenen un pressupost de producció com a mínim de 2,7 milions d’euros, tal com s’establia en les bases de la línia. I és un ajut exclusiu per a VOC que s’afegeix als que ja hi havia. El cinema en castellà i altres llengües pot aspirar a aquests altres ajuts. Pel que fa a les sèries, no previstes en les polítiques de fa 14 anys, l’ICEC ha atorgat per primer cop ajuts a cinc produccions en català que sumen en total 7,5 milions. Totes tenen un pressupost mínim de 4 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda