Cultura popular

Sobreviure a les bombes

Una família d’Olot localitza per casualitat en un museu de Jerusalem diorames que diversos pessebristes olotins van construir per encàrrec de la Unesco

Se’ls havia perdut la pista en un altre museu destrossat per una bomba

L’exposició de Cisjordània tenia com a finalitat ser un clam internacional per la pau mundial

Una pare­lla d’Olot ha tro­bat per casu­a­li­tat a Jeru­sa­lem (Israel) deu dio­ra­mes de pes­se­bris­tes olo­tins que fa més de vint anys que l’Agru­pació de Pes­se­bris­tes d’Olot i la Gar­rotxa intenta loca­lit­zar. Es tracta de deu de les vint cre­a­ci­ons que diver­sos pes­se­bris­tes de l’agru­pació van cons­truir l’any 1999 per encàrrec de la Unesco per a una expo­sició per­ma­nent al Museu Inter­na­ci­o­nal de la Nati­vi­tat de la ciu­tat cis­jor­dana de Bet­lem, el lloc on la tra­dició i el Nou Tes­ta­ment situen el nai­xe­ment de Jesús. L’edi­fici està situat dins d’un com­plex salesià, a pocs metres de l’església de la Nati­vi­tat.

Aquest orga­nisme hi va reu­nir pes­se­bres d’arreu del món per com­me­mo­rar el jubi­leu pels 2.000 anys del nai­xe­ment de Jesús i l’expo­sició era un clam a la pau al món en una de les zones més con­flic­ti­ves del pla­neta. Els cre­a­dors olo­tins van fer dio­ra­mes a l’entorn dels pas­sat­ges bíblics de la infància de Jesús, cre­ats amb les tècni­ques i la figu­ració carac­terística de l’agru­pació. Hi van par­ti­ci­par Teresa Muela, Ramon Bas­sols, Ama­deu Anglada, Gerard Comas, Joan Cas­ta­nyer, Jordi Fon­ta­niol, Miquel Gironès, Joan Mon­tero, Josep Traité i Modest Fluvià; la majo­ria en van fer més d’un. Només a tall d’exem­ple, Muela va crear una fugida a Egipte de Sant Josep i la Verge amb un cel molt espec­ta­cu­lar –una de les carac­terísti­ques del pes­se­brisme olotí–; Gironès va recrear els matei­xos pro­ta­go­nis­tes bus­cant fonda per fer nit; Bas­sols, el tem­ple de Jeru­sa­lem i un altre amb les mura­lles d’aquesta ciu­tat bíblica.

Bomba

A tots aquests pes­se­bres se’ls va per­dre la pista el 2001, quan una part del museu on hi havia l’expo­sició va que­dar des­truïda per la cai­guda d’una bomba en el marc del con­flicte entre isra­e­li­ans i pales­tins. Cal recor­dar que, en aquell moment, la ciu­tat estava divi­dida entre la part sota admi­nis­tració pales­tina i la isra­e­li­ana. L’equi­pa­ment, que era regen­tat per sale­si­ans, estava situat a la part pales­tina de la ciu­tat de Bet­lem. De fet, l’última notícia que tenien els pes­se­bris­tes d’Olot era que la Unesco tre­ba­llava per recu­pe­rar el màxim nom­bre pos­si­ble de pes­se­bres o de frag­ments i figu­res de l’efecte de la devas­tació per fer una expo­sició iti­ne­rant.

Ara, fran­cis­cans

La família olo­tina els ha loca­lit­zat durant una visita al Terra Sancta Museum de Jeru­sa­lem, que diri­geix la comu­ni­tat fran­cis­cana, un equi­pa­ment en el qual hi ha una escola de pes­se­brisme i que exhi­beix peces de l’època històrica de Jesús. La tro­ba­lla, doncs, ha estat total­ment casual i, gràcies als con­tac­tes d’aquesta família amb l’Agru­pació de Pes­se­bris­tes d’Olot i la Gar­rotxa, els ho han fet saber. Cal recor­dar que en una de les cape­lles late­rals de l’església de la Nati­vi­tat de Bet­lem hi ha una imatge del nen Jesús feta als tallers d’imat­ge­ria reli­gi­osa d’Olot. Aquesta imatge es venera cada any durant la vigília del dia de Nadal, a la missa del gall.

L’encàrrec de la Unesco va arri­bar a l’agru­pació a través de la seu que té a Verona (Itàlia), un dels cen­tres pro­duc­tors de pes­se­bres artístics més des­ta­cats del món. Alguns pes­se­bris­tes olo­tins ja havien par­ti­ci­pat en alguna mos­tra inter­na­ci­o­nal en aquesta ciu­tat i prèvia­ment a París, arran d’uns con­tac­tes amb aquest orga­nisme de l’Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des, que arran­quen del 1984.

Aquell any, es va pro­duir la visita a Olot de l’ales­ho­res nunci del Vaticà, Lorenzo Frank, que era un gran afi­ci­o­nat al pes­se­brisme i que es va des­plaçar a la capi­tal gar­rot­xina atret per les figu­res de l’escul­tor Josep Traité, per la par­ti­cu­la­ri­tat de les cre­a­ci­ons artísti­ques a l’entorn del pes­se­bre i per la cen­tenària tra­dició de la imat­ge­ria reli­gi­osa. De fet, el nunci va visi­tar el Taller de l’Art Cristià, el pri­mer que es va crear, el taller de l’escul­tor olotí i la casa Trinc­he­ria, on hi ha un pes­se­bre de final del segle XVIII d’estil napo­lità.

L’any següent, l’Agru­pació de Pes­se­bris­tes va enviar dio­ra­mes a l’expo­sició de París, on hi havia cre­a­ci­ons de 25 països més i on es va edi­tar un opus­cle en què es qua­li­fi­cava Olot com la capi­tal inter­na­ci­o­nal del pes­se­brisme, ate­nent una tra­dició que arrenca al segle XVIII i amb unes carac­terísti­ques artísti­ques molt par­ti­cu­lars de la zona. A més, en aquest mateix opus­cle, es remar­cava que els pes­se­bres olo­tins es pre­sen­ten en cai­xes amb una espi­era, la qual cosa els dona pro­fun­di­tat i plas­ti­ci­tat i des­taca el valor escultòric de les figu­res.

Els con­tac­tes amb la Unesco van ser fona­men­tals, perquè en va sor­gir la pro­posta i la petició a l’agru­pació pes­se­brista olo­tina d’orga­nit­zar un congrés mun­dial i una expo­sició inter­na­ci­o­nal, que no es van fer rea­li­tat, però, fins l’any 1992 i després de molts alts i bai­xos res­pecte a les pos­si­bi­li­tats d’orga­nit­zar un esde­ve­ni­ment d’àmbit mun­dial.

L’any 1985, l’agru­pació gar­rot­xina va par­ti­ci­par en una altra mos­tra inter­na­ci­o­nal de pes­se­brisme a Verona amb dos pes­se­bres. Es trac­tava d’una expo­sició anual que l’Asso­ci­ació Pes­se­brista Inter­na­ci­o­nal orga­nit­zava cada dos anys en una ciu­tat euro­pea dife­rent.

Els pes­se­bris­tes gar­rot­xins, per exem­ple, també van enviar pes­se­bres a Ale­ma­nya en una altra de les edi­ci­ons, i, més enda­vant, a la de Verona una altra vegada, que és on es va pro­duir l’encàrrec de la Unesco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia