Cinema

ESTIBALIZ URRESOLA SOLAGUREN

DIRECTORA DE CINEMA

“El món pot ser molt violent amb qui surt de la norma”

La Berlinale i Màlaga han guardonat ‘20.000 especies de abejas’

“Volia trencar la inèrcia del punt de vista únic i fer més aviat un gresol de representacions de dones diverses”, diu la cineasta

El debut de la cineasta basca Estibaliz Urresola Solaguren (Bilbao, 1984) és dels que es recorden: 20.000 especies de abejas s’estrena avui als cinemes després de guanyar el premi al millor intèrpret de la Berlinale, per a la nena Sofía Otera, i dos premis, l’Espiga d’Or i el premi a millor actriu de repartiment (Patricia López Arnaiz), a Màlaga. Retrata un rusc familiar amb tres generacions de dones i posa damunt la taula un tema molt actual: la infantesa trans. Compta amb producció catalana i està parlat en basc i castellà.

El títol mateix remet a la diversitat. Hi ha moltes espècies d’abelles, i totes són bones, diu un dels personatges...
Està posat amb tota la intenció. Aquesta frase en concret en principi no era al guió, em semblava obvi, però finalment em van dir que no estava de més explicar-ho. Les abelles són les garants de la biodiversitat i hi ha números que són més que un número. En èuscar, l’onze s’utilitza per dir infinit. Vint mil crec que pot representar també aquesta idea. I realment és així, hi ha vint mil espècies.
Ha dit que un cas real la va empènyer a fer aquest projecte.
Sí, hi va haver un cas que a la societat basca va marcar un abans i un després pel que fa a la visibilitat de la infantesa trans, el suïcidi d’Ekai. Tristament, aquest era el seu objectiu: va deixar escrita una carta que deia que ho feia per fer visible la realitat dels que estaven en la seva situació i per facilitar el futur dels que venien després. Va ser l’inici d’un debat que ha anat enriquint-se i desenvolupant-se fins al punt que, només cinc anys després, s’està aprovant una llei que tindrà encara molts dèficits, però reconeix i garanteix una sèrie de drets a un col·lectiu que estava desprotegit. Va ser un despertar per a la societat basca.
A Catalunya l’estrena del film a Berlín va coincidir amb el cas de les bessones de Sallent...
Ja que ho dius, cal posar atenció en com ho anomenem, perquè un d’ells volia que se l’anomenés Iván i ser un nen.
Al film hi ha tres generacions de dones, totes molt diferents...
Com que tenia aquesta necessitat de fer el retrat d’un rusc familiar i donar valor a la diversitat, em semblava interessant trencar la inèrcia del punt de vista únic i fer més aviat un gresol de representacions amb aquesta diversitat de dones. Planteja preguntes com ara què és ser una nena o una dona. No hi ha un concepte de dona, hi ha moltes interpretacions i formes d’actuar, de ser dona i de ser. Reunir dones de diferents generacions em permetia mostrar què havia estat ser dona i la seva identitat de gènere en el seu context històric: l’àvia, la tieta... Volia enriquir els clarobscurs d’aquesta diversitat.
Hi ha situacions que són molt violentes per als nens i nenes i els adults no ho veuen.
Sovint infantilitzem els més petits, els diem que és una ximpleria fer-se pipí al llit, per exemple, i tirem endavant perquè no tenim temps per aturar-nos. Això és així i ja està. Ens oblidem del més important, de les relacions humanes, de qui tenim davant, de com ens cuidem.
La pel·lícula parla de tenir més empatia amb els petits?
Sí, és clar. Amb l’escena de la piscina vull posar en evidència que el món pot ser molt violent amb qui surt de la norma. En el món adult ho hem naturalitzat molt, això és així i ja està: banys de nois i banys de noies. Però hi ha una persona que no sap expressar per què se sent tan violentada i reacciona amb una rebequeria. Però no ho és, ni és un problema menor. És una reacció a la violència amb què s’ordena el món, de manera tan binària i segregada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona