música
Pau Brugada: ara sí que és ell
Ara fa vuit anys, Pau Brugada va debutar en solitari amb un disc molt prometedor, Llum de foc. Després, però, es va centrar en el seu doctorat i en una carrera com a científic que, ara fa uns quatre o cinc anys, va decidir aturar per dedicar-se “al 100% a la música”, sobretot a través de l’estudi de gravació Olivera , que codirigeix a Banyoles amb el també músic i productor Vic Moliner. I a Olivera s’ha gravat en part el nou disc de Pau Brugada, titulat En blanc (Microscopi) que s’ha publicat en tres parts o capítols, com tres EP de tres cançons cadascun: el primer, el 16 de juny del 2022; el segon, el 23 de novembre, i el tercer, tot just el 27 d’abril passat, donant per tancada una obra que, d’aquí a uns dies, es trobarà en CD i també a les plataformes com un sol àlbum. Pau Brugada presentarà en directe En blanc diumenge vinent, 14 de maig, a l’ Auditori de l’Ateneu de Banyoles (18 h, 10 i 13 euros). En escena seran ell (veu principal, guitarra i sons samplejats), Oriol Pujolràs (bateria i percussions electròniques) i Vic Moliner (baix, sons samplejats i cors), més el pianista Marc Serra en alguns temes. Ingredients suficients per traslladar al directe un disc d’elegants sonoritats negres, “molt més negres que en el primer disc”, un debut que ara veu llunyà però del qual no renega en absolut: “Va ser sobretot una manera de continuar en la música”, aclareix .
No ser un raper ‘real’
Pau Brugada canta i rapeja d’una manera molt personal, amb les seves pròpies regles. “Jo respecto molt la cultura hip-hop i ja rapejava quan tenia 15 o 17 anys, però no em sento allò que alguns entenen com un raper real, perquè quan he intentat jugar a aquest joc no em crec a mi mateix”. I és evident que a algú que canta un tema com Ara sí que soc jo l’importa ser coherent en la música i en la vida.
Enregistrat entre Olivera, Estudis Ground i El Mirador, amb coproducció d’Andreu Moreno i Vic Moliner, En blanc s’ha llançat en tres capítols per pura logística vital: “Ho vaig fer així per poder encabir el disc en els meus tempos i disponibilitats, de manera que podia anar traient nous temes esglaonadament sense haver d’esperar a tenir tot el disc enllestit.” També han col·laborat en el disc Kquimi Saigi, Sebastià Gris, Lucas Levico i Roko Banana.
I per què En blanc? “El concepte s’ha anat reduint a la part més simple, la por a quedar-se en blanc, però té altres explicacions. Tot ve d’una saturació profunda: un dia estava passejant per la platja de l’Estartit i intentava desconnectar de tot sense aconseguir-ho. Només volia que tot es quedés en silenci, en blanc, en un d’aquells moments en què una fina línia separa un final i un nou principi: un concepte dual amb una cara negativa i una altra positiva. Al final es tracta d’assolir la pau mental necessària per trobar les teves respostes. Quedar-se en blanc és una de les poques connotacions negatives d’un color tan positiu com el blanc. I també em serveix per fer el meu homenatge, en blanc, a la música negra. ”
