Esborrar l’escenari com a metàfora de l’Alzheimer

A Ope­ració A.V.I. (premi Fira Tite­lles de Lleida, 2004), de Farrés Brot­hers, un avi anava per­dent la memòria i, fruit d’això, els per­so­nat­ges dels con­tes ana­ven des­a­pa­rei­xent. És un espec­ta­cle de tite­lles per a cana­lla en què, sense pro­nun­ciar-ne el nom, la malal­tia plana per sobre. La pre­o­cu­pació per la pèrdua de memòria, quan encara no es diagnos­ti­cava l’Alz­hei­mer o qual­se­vol altra malal­tia d’avui, és cons­tant per a un tipus d’acti­vi­tat artística efímera per natu­ra­lesa. El pas per un espec­ta­cle queda imprès, això sí, en la memòria.

Enguany, sem­bla haver tin­gut un major pes que en altres tem­po­ra­des. El pare , inter­pre­tat al Romea durant prop de tres mesos, és, pro­ba­ble­ment, el mun­tatge que millor capi­ta­litza la sen­sació d’incer­tesa de la malal­tia, amb un pis que es va bui­dant i per­so­nat­ges que cada cop es reco­nei­xen menys. Ara, diri­git per Josep Maria Mes­tres, ha ini­ciat una gira que, com bona part dels mun­tat­ges en què inter­ve­nen pri­me­res espa­ses com ara Josep Maria Pou, Rosa Renom, Victòria Pagès, Josep Julien, Pep Pla i Mireia Illa­mola, es pre­veu àmplia a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol.

Ramon, de Mar Mone­gal, és un monòleg apa­rent­ment intrans­cen­dent d’un jove anti­he­roi que gua­nya inten­si­tat quan se cen­tra en els oblits de la mare. Estre­nada el 2019, ha tin­gut una nota­ble repesca sal­tant de l’Atrium a l’Eòlia i, pun­tu­al­ment, al Poli­o­rama, així com en el pro­grama d’actes als cen­tres cívics de Bar­ce­lona Dis­tricte Cul­tu­ral.

Car­te­llera recent

Avui, Búho està en car­tell fins diu­menge a la Sala Beckett. I Dau al Sec pro­grama (fins al 14 de maig) Deserts de la memòria, una peça sen­si­ble i real sobre l’Alz­hei­mer. Per cert, dime­cres, Carme Elias par­ti­ci­parà en una post­funció. A La Gleva (fins diu­menge vinent) , la tra­gi­comèdia Tanzània plan­teja un atzu­cac de qui fa cures al pare, malalt. També aquesta tem­po­rada, han tor­nat Les Anto­ni­e­tes amb un tre­ball sobre la pèrdua de memòria a con­seqüència d’un ictus al Tea­tre Akadèmia: Kiss me love. És una peça que juga amb la comèdia i la música vita­lista en directe. Aire fresc impres­cin­di­ble sobre fets que esbor­ro­nen.