Patrimoni

El MNACTEC restaura un anunci mural de Netol dels anys 60 per la seva col·lecció

Va aparèixer amb la retirada d’un altre panell publicitari al centre de Terrassa

La reti­rada d’un panell publi­ci­tari l’abril de l’any pas­sat a una de les façanes d’un xamfrà entre els cèntrics car­rer de la Font Vella i Car­daire de Ter­rassa per tenir la llicència cadu­cada, va dei­xar al des­co­bert un mural dels anys 60, també publi­ci­tari, que anun­cia va la icònica marca de neteja vidres Netol acom­pa­nyat del seu carac­terístic major­dom. La des­co­berta va obrir un debat a la ciu­tat sobre la neces­si­tat de con­ser­var-lo o no i el pro­pi­e­tari de l’immo­ble des del 2020, Miguel Ángel Sala­zar, va expres­sar la seva volun­tat de man­te­nir-lo, però no podia assu­mir l’ele­vat cost de la reha­bi­li­tació, però final­ment ho ha fet Museu Naci­o­nal de la Ciència i la Tècnica de Cata­lu­nya (MNAC­TEC).

Era el dar­rer dels anun­cis murals d’una marca fun­dada el 1916 i des­a­pa­re­guda a la dècada del 90, a qui tam­poc podia acu­dir per finançar la reha­bi­li­tació, i al cap d’uns mesos el museu mos­trava l’interès per poder-lo incor­po­rar a les seves col·lec­ci­ons amb la volun­tat de posar en valor i pro­te­gir el que con­si­dera un patri­moni i tes­ti­moni valuós de la publi­ci­tat mural que es feia a les ciu­tats durant la pri­mera mei­tat del segle XX. L’acord amb la pro­pi­e­tat es va anun­ciar el setem­bre i el 19 d’octu­bre el direc­tor del MNAC­TEC, Jaume Perar­nau, i Sala­zar fir­ma­ven un con­veni de donació. L’acord pre­veu que el museu es com­pro­met a inte­grar aquest objecte a les seves col·lec­ci­ons; posar-lo a dis­po­sició dels inves­ti­ga­dors i del públic en gene­ral; man­te­nir-lo en les con­di­ci­ons de segu­re­tat i con­ser­vació que garan­tei­xin la seva pre­ser­vació, i iden­ti­fi­car la pro­cedència de l’objecte en els rètols infor­ma­tius, men­tre que el com­promís de la pro­pi­e­tat és de man­te­nir-ne l’emplaçament per un període de 5 anys reno­va­ble, sense pos­si­bi­li­tat d’inter­venció directa i garan­tint-ne un perímetre de pro­tecció i accep­tar que es pugui tras­lla­dar a les dependències del museu si hi ha cir­cumstàncies de pro­tecció o tècni­ques que així ho reque­rei­xin.

La con­ser­va­dora-res­tau­ra­dora del MNAC­TEC Mercè Gual ha des­ta­cat que la recu­pe­ració feta per l’empresa Poli­croma durant sis mesos i amb un pres­su­post de 30.000 euros, ha hagut de superar diver­ses difi­cul­tats, segons recull l’ACN. Ini­ci­al­ment van haver d’assu­mir una actu­ació d’urgència perquè la paret s’estava caient, de manera que van con­so­li­dar-la abans de pas­sar a la rein­te­gració del mural en si. En aquesta fase ini­cial, es va cons­ta­tar que rere el mural de Netol hi havia fins a quinze capes de murals publi­ci­ta­ris ante­ri­ors, qua­tre dels quals fets a l’oli. Un cop asse­gu­rada la paret, els res­tau­ra­dors van pas­sar a fixar la pin­tura en si “per man­te­nir l’ori­gi­nal al màxim”, ha res­sal­tat Gual. Ha apun­tat que va cal­dre fer una “neteja en pro­fun­di­tat” per reti­rar nom­bro­ses res­tes de resina i acon­se­guir fer aflo­rar els colors ori­gi­nals. Gual ha garan­tit que “no hi ha res repin­tat”, sinó que s’ha recu­pe­rat l’aspecte ori­gi­nal amb alguns retocs pun­tu­als.

La ini­ci­a­tiva del MNAC­TEC com­ple­menta la que va ini­ciar l’any 2017, ano­me­nada Museu al car­rer, un pro­jecte de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana per inven­ta­riar, geo­re­fe­ren­ciar i posar en valor el patri­moni de la soci­e­tat indus­trial que es con­serva als pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya. La ini­ci­a­tiva reco­pila foto­gra­fies i infor­mació dels ele­ments iden­ti­fi­ca­tius i cor­po­ra­tius de la soci­e­tat indus­trial del segle XIY i fins el 1980 que encara es con­ser­ven als car­rers i pai­sat­ges de Cata­lu­nya, en cinc àmbits temàtics: el trans­port i les comu­ni­ca­ci­ons; la publi­ci­tat i la infor­mació; el comerç; el lleure, i les ciències apli­ca­des.

S’hi recu­llen ele­ments com ara anti­gues car­re­te­res, ben­zi­ne­res i esta­ci­ons de trens; rètols publi­ci­ta­ris i de senya­lit­zació; comerços tra­di­ci­o­nals; ele­ments de patri­moni fer­ro­vi­ari, o pla­ques de senya­lit­zació de riua­des.

Actu­al­ment el pro­jecte compta amb més de 1.700 ele­ments inven­ta­ri­ats per 260 col·labo­ra­dors i ara s’està valo­rant quins d’ells són els més des­ta­cats i sin­gu­lars per pro­te­gir-los i, si cal, cata­lo­gar-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia