Arts escèniques

Crítica

òpera

Crítica de l’heroi wagnerià

Diuen que el wagnerisme està de baixa a Barcelona, però no ho va semblar diumenge en la segona representació de l’actual tanda del Parsifal al Liceu (el primer teatre on, el 1913, l’obra va estrenar-se fora del temple de Bayreuth) en què es recupera l’interessant muntatge de Claus Guth (i per això susceptible de ser pensat i discutit) que s’hi va exhibir anteriorment la temporada 2011/2012.

En tot cas, s’hi va celebrar primordialment l’allau de música wagneriana que l’orquestra reforçada del Liceu, dirigida per Josep Pons, fa arribar de manera fluidament nítida sense carregar-la de solemnitat.

De fet, s’hi va celebrar una forma d’interpretar Wagner que no ho fa cerimoniosament com si s’oficiés un culte. Aquesta forma, que no exclou la intensitat dramàtica i sobretot segueix transmetent la bellesa aclaparadora de l’obra, no xoca amb la posada en escena de Claus Gurth, que aporta una reflexió crítica sobre l’heroi wagnerià. Amb una extraordinària escenografia giratòria de Christian Schmidt, l’acció es trasllada de la comunitat de Montsalvat a un sanatori, on, després de la I Guerra Mundial, els cavallers que custodien el Grial es converteixen en soldats amb ferides físiques i mentals: els supervivents d’un món de morts. És la humanitat convalescent on s’estén la ferida oberta i sagnant del desolat Amfortas.

En aquest context, i tenint present la Història, la figura del “redemptor”, Parsifal es presenta com un perill. L’escena final, un cop restitueix la llança sagrada al santuari del Graal, el mostra com un fanàtic amb uniforme militar i gest autoritari que ens recorda que les seqüeles de la Gran Guerra van originar el nazisme i així la II Guerra Mundial i els camps d’extermini. Això mentre que Kundry (dipositària de l’imaginari masculí que tem la dona com la seductora que, encara que sigui a contracor sota la manipulació del pèrfid Klingstor, vol dur els homes a la perdició) no mor en escena alliberant-se de la immortalitat com a càstig per haver rigut de Crist al Gòlgota: jueva d’origen, se’n va amb la maleta amb la qual arribaven els deportats a Auschwitz.

A més de reconèixer degudament la feina de l’orquestra, el públic va aplaudir els cantants rendint-se davant del tenor austríac Nikolai Schukoff, que va imposar la seva veu a mesura de l’evolució de Parsifal, i la soprano russa Elena Pankratova: essent una de les grans intèrprets wagnerianes, va expressar les tensions de Kundry amb veu seductora, però també a vegades cavernosa i a vegades esgaripada.

Parsifal
Direcció d’escena: Claus Guth
Intèrprets: Nikolai Schukoff, Elena Pankratova, René Pape, Matthias Goerne
Gran Teatre del Liceu, 28 de maig. Representacions fins al 7 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona