Llibres

Literatura

La biografia de Tom Sharpe revela el terror rere l'humor

El mateix dia que es com­plei­xen els deu anys de la mort de Tom Sharpe (1928-2013), cre­a­dor del cala­mitós i alhora hila­rant Wilt, s’ha pre­sen­tat la seva pri­mera bio­gra­fia, escrita per Miquel Martín amb la col·labo­ració de la mar­mes­sora del lle­gat de l’escrip­tor, la met­gessa Mont­ser­rat Ver­da­guer. A l’antic hotel Lle­vant de Lla­franc, on Sharpe va hos­tat­jar-se quan va des­co­brir, a prin­ci­pis dels noranta, aquest paratge de la Costa Brava del qual ja no mar­xa­ria mai més, l’edi­tor Ernest Folch ha defi­nit Frag­ments de la meva ine­xistència (Navona en català i Ana­grama en cas­tellà) com “una bio­gra­fia amb el tremp i l’ame­ni­tat d’una novel·la”, amb el mèrit afe­git que per­met des­co­brir una imatge de l’escrip­tor ben dife­rent de l’este­re­o­tip jocós.

L’escrip­tor Miquel Martín va adme­tre que la seva pri­mera reacció quan Mont­ser­rat Ver­da­guer va pro­po­sar-li d’escriure el lli­bre va ser de reticència, perquè pro­vi­nent del món de la ficció i l’assaig no es veia amb cor de sub­mer­gir-se en un gènere que exi­geix grans equi­li­bris entre l’acu­mu­lació de dades i la cons­trucció ver­sem­blant d’una vida. Només li va cal­dre, però, una con­sulta a l’ingent arxiu que con­serva la Fun­dació Tom Sharpe, des de car­tes i die­ta­ris fins a frag­ments de memòries i cen­te­nars de gra­va­ci­ons de les con­ver­ses man­tin­gu­des amb la seva met­gessa, per aca­bar de deci­dir-se. La fei­nada d’orde­nar tot aquest mate­rial, rigo­ro­sa­ment inèdit, “evi­tant que l’excés ofegués el per­so­natge”, ha estat ben reve­la­dora: ha emer­git “una per­so­na­li­tat molt més pro­funda i mati­sada” de la que feia pre­veure el to humorístic de les seves novel·les. “Era un home diver­tit, però amb una vida ter­ri­ble, almenys fins que va arri­bar a Lla­franc, el lloc on va tro­bar la pau”, opina Miquel Martín, fent seva la frase de l’escrip­tor que dona forma a l’escul­tura que avui pre­si­deix l’accés a la cala pala­fru­ge­llenca: “Aquí a Lla­franc em sento lliure i feliç.” Mont­ser­rat Ver­da­guer, que va rebre l’encàrrec tes­ta­men­tari de l’escrip­tor de vet­llar perquè algun dia es publiqués la seva bio­gra­fia, és encara més con­clo­ent: el lli­bre ha de con­tri­buir a “una rein­ter­pre­tació més madura i pro­funda de la seva obra”, l’humor cor­ro­siu de la qual era en rea­li­tat “una màscara” enfront del temor i les fòbies que van acom­pa­nyar-lo des que era infant, acla­pa­rat per una família que el va mal­trac­tar i aban­do­nar i un pare filo­nazi que va exer­cir sobre ell una enorme influència, entre la fas­ci­nació i la repulsió. De petit, de fet, Tom Sharpe lluïa orgullós un cin­turó de les SS, abans de conèixer les atro­ci­tats dels camps de con­cen­tració, flir­te­jar amb el comu­nisme a la Sud-àfrica de l’apart­heid (d’on va ser depor­tat) i con­ver­tir-se en el fla­gell de la política de Mar­ga­ret Thatc­her. De tota manera, al llit de mort, el seu últim gest va ser fer un petó al retrat d’aquell pare intran­si­gent, en “un acte de comiat i alhora de perdó”, opina Martín. El mateix escrip­tor havia adver­tit que les seves novel·les eren la mani­fes­tació d’algú “hob­bled by ter­ror” (para­lit­zat pel ter­ror), i que més aviat havien de ser lle­gi­des com “la història de la meva vida dis­fres­sada, trans­for­mada, recar­go­lada dins d’un atu­ell gelat”. Tant Ver­da­guer com Martín insis­tei­xen que, a la llum de la recerca, resulta inne­ga­ble que l’humor de Tom Sharpe és en rea­li­tat “una burla del fana­tisme i de l’absur­di­tat de certs com­por­ta­ments humans i un com­promís moral amb la justícia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia