Música

Crònica

(a)phònica

Esclops de purpurina

Com si hagués portat tota la pluja que cau a la seva Astúries natal, Rodrigo Cuevas, l’agitador folklòric, ancestral contemporani, es va coronar, divendres en la primera jornada de la 19a edició del Festival Aphònica de Banyoles, com la reina que és. I ho va fer calçat amb uns esclops disfressats amb tota la tela de fantasia i purpurina vermella possible, que és com s’ha de caminar per anar cap al regne d’Oz o al firmament d’estrelles, en una nit d’estrena no exempta d’èpica, la qual cosa contribueix a la llegenda del que ha de ser la història d’una diva. La pluja va fer endarrerir mitja hora el concert, a l’aire lliure. Els paraigües enterbolien la visió de bona part del públic. Al cap de tres cançons, però, es va desfer el conjur, i només va quedar la humitat d’una pluja anunciada tot el dia i que va voler caure quan la nit començava.

Rodrigo Cuevas tornava a Banyoles després d’haver-se presentat com la revelació de l’Aphònica 2021, en la seva primera actuació a les comarques gironines. Amb un format diferent de l’espectacle Trópico de Covadonga vist al Teatre Municipal, l’escenari de gran concert al Club Natació Banyoles va permetre que Cuevas exhibís la seva força escènica i confraternitzés més i millor i el gaudi fos ple: n’és un exemple la Matinada final que va ballar encerclat pel públic i la Muñeira al ritme de les botzines de fires, un final o inici de partit, segons com es miri, orquestrades per Tino Cuesta, a càrrec de les programacions i sintetitzadors.

Cuevas va estrenar a Banyoles el nou espectacle La romería, més electrònic, i obscur, però mantenint les referències rurals i etnogràfiques, la base amb què construeix, el seu món. Així va interpretar Valse i Casares. Manté la ironia, i desprèn lluminositat, quan es posa reflexiu: a Dime, ramo verde –cançó popular de la tradició oral de Sanabria–, Cuevas fa un recordatori de l’assetjament i un cant a la diferència. També l’homenatge, sempre emotiu, a Rambalín, una icona local del transformisme de Gijón. Amb un català excel·lent, va encomanar les ganes de festa i va allunyar els mals esperits amb el Xiringüelo , un dels molts himnes amb què ha aconseguit universalitzar el folklore, amb un cabaret d’arrel que ara té més pòsit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA