Música

Crònica

Porta Ferrada

Nit de pel·lícula

Entrant al Guíxols Arena es podia palpar la solemnitat de la nit. Un silenci profund expectava Ludovico Einaudi, un dels artistes més esperats d’aquesta edició del Festival Porta Ferrada. Així quedava demostrat amb gairebé 4.000 espectadors que no es volien perdre la cita. Einaudi venia a presentar el seu primer àlbum per a només piano en els últims vint anys: Underwater, cuinat tranquil·lament durant el confinament. L’artista va aparèixer amb un posat elegant sota un barret panamà, va asseure’s al piano i a poc a poc, amb la delicadesa que el caracteritza, va començar a teixir l’atmosfera que cobriria un estadi convertit en auditori. Les seves frases repetitives però captivadores anaven portant els assistents cap a un viatge dolç i lleuger, sense grans floritures ni complicacions, i és que d’això tracten les composicions d’Einaudi: minimalisme en unes tecles que ho fan fàcil. Amb Ludovico es pot veure com una petita idea agafa vida, va creixent i agafa el vol, com dansa, creix, decreix, juga, es perd, es troba i evoluciona.

Dues pantalles laterals ens mostraven els detalls dels seus dits, les mans reflectides al piano i les mirades d’un Ludovico que gaudia al capdavant del piano. Amb Low Mist va entrar la banda que l’acompanyava per poder tocar el seu antic repertori (violi, violoncel i sintetitzadors i percussió). Els quatre músics emplenaven l’escenari com si d’una orquestra es tractés. A poc a poc van anar afegint textures, nous elements i ritme a la delicadesa que havíem estat sentint. Un Ludovico de poques paraules que anava encadenant cançons i deixava de tant en tant espai per a aplaudiments va parar el concert per acomiadar els músics i va agrair a tothom la seva presència, fet que va originar una ovació dempeus. Llavors, Einaudi va obrir el calaix dels seus èxits amb Una mattina, seguida per Berlin song i Nuvole bianchi, la més esperada. Finalment, per coronar una nit de pel·lícula, el pianista italià va començar a jugar amb les notes de l’alegre Divenire mentre un rere l’altre anaven tornant els músics, que acabarien tancant la nit amb les textures i el frenesí d’Experience. Una altra inacabable ovació va posar fi al viatge senzill i profund sota les estrelles a què Ludovico Einaudi i els seus músics ens van portar. Un espai per flotar sense límits i reflexionar lliurement.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen