Cap a una nova era

L’assaig previ de la bomba atòmica, el juliol del 1945, va ser un èxit total. L’eufòria que recull l’instant de la fotografia s’explica, en part, perquè pitjant el botó de la primera bomba atòmica, no sabien del cert si l’assaig acabaria en un cataclisme. Christopher Nolan ho explica a les notes de producció del film i ho reflecteix a la seva nova pel·lícula : “Oppeheimer i el seu equip van estar bregant amb la remota possibilitat que, quan pressionessin aquell botó i detonessin aquesta primera bomba, incendiarien l’atmosfera i destruirien tot el planeta”. Si seguim aquí, 78 anys després, és perquè l’experiment va sortir bé.

Hi ha una certa ironia en la bandera nord-americana que oneja per damunt del cap d’Oppenheimer, molt ben interpretat per Cillian Murphy: pocs dies després, l’explosió de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki van posar el punt final a la II Guerra Mundial, però van provocar la mort de més de 200.000 persones.

La filmografia de Chirtopher Nolan, amb títols com Tenet, Dunkerque, Interstellar, Origen i la trilogia El cavaller fosc, ha recaptat més de 5.000 milions de dòlars a taquilla a tot el món i ha rebut onze Oscar. L’estrena de cada pel·lícula seva és un esdeveniment cinematogràfic i avui és el torn d’Oppenheimer, una altra gran producció de tres hores de durada que no ha estalviat recursos, un drama èpic al voltant de Julius Robert Oppenheimer, el científic que va encapçalar el projecte Manhattan, amb el qual els nord-americans van guanyar la cursa atòmica contra Hitler.

El film adapta el llibre guanyador del Pulitzer Prometeo americano: El triunfo y la tragedia de J. Robert Oppenheimer, de Kai Bird i Martin J. Serwin, i reflecteix la complexitat i les contradiccions del personatge. “La meva intenció era transportar el públic a la ment i l’experiència d’una persona que va ocupar el centre del món en el moment del canvi de més envergadura de la història”, diu Nolan. “Ens agradi o no, J. Robert Oppenheimer és la persona més important que ha viscut mai. Va convertir el món en què vivim en allò que és ara, per bé o per mal. I la seva història cal veure-la per creure-la.”