Els tresors de l’àlbum familiar

Quan Rosa Maria Roqueta va deci­dir fer donació de l’àlbum fami­liar al Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)-Arxiu Muni­ci­pal de Girona, pen­sava que enter­ra­ria defi­ni­ti­va­ment el pare, Camil Roqueta, mort quan ella tenia nou anys. Va créixer amb la figura paterna absent i les foto­gra­fies el feien pre­sent. El que no sabia és que ini­ci­a­ria un procés que supo­sa­ria un alè de vida per als que ja no hi són però també per als que en con­ser­ven la seva memòria. El temps dona valor patri­mo­nial als àlbums fami­li­ars, un objecte comú a mol­tes llars, on podem pen­sar que hi ha les matei­xes ins­tantànies, cele­bra­ci­ons i vivències per­so­nals, però en rea­li­tat cada àlbum és únic i espe­cial. Aquest cas ha ser­vit per des­co­brir la mirada artística i foto­pe­riodística de Camil Roqueta Sánchez, fun­ci­o­nari de la Dipu­tació de Girona i fun­da­dor de la secció fotogràfica del GEiEG, enti­tat de la que en va ser pre­si­dent del 1924 al 1930. És un àlbum que recull esce­nes de platja, amb la filla de tres anys a Sant Feliu de Guíxols, casa­ments i comu­ni­ons de parents, bere­nars amb amics i colles entau­la­des. L’ull de Roqueta també va cap­tar i engan­xar en un lli­bre de pell fol­rat de tela que con­ver­teix en àlbum moments històrics inèdits de Girona. Entre altres foto­gra­fies l’ender­ro­ca­ment de les mura­lles del pla a prin­ci­pis del segle XX, però també esce­nes de car­rer com una rot­llada d’homes lluint cano­ti­ers ballant sar­da­nes davant del Tarlà. Roqueta retrata l’expo­sició de cari­ca­tu­res del seu germà Manel a la sala Athe­nea el 1913 i a l’escrip­tor Pru­denci Ber­trana en el que alguns experts con­si­de­ren que pot ser el taller de l’escul­tor Ricard Guinó. Les foto­gra­fies de l’àlbum fami­liar demos­tren la vin­cu­lació de Camil Roqueta amb la soci­e­tat cul­tu­ral de la Girona de l’època.

La con­ser­va­dora de foto­gra­fia mexi­cana Betsy Curiel , que ha fet una estada a l’arxiu gironí , s’ha encar­re­gat del tre­ball de res­tau­ració de l’àlbum amb 532 foto­gra­fies que daten del 1870 fins al 1953. En tot aquest temps ha esta­blert un vin­cle molt espe­cial amb Rosa Maria Roqueta, que con­tribuïa a iden­ti­fi­car els per­so­nat­ges de les foto­gra­fies. “Això és patri­moni de tots”, des­taca Roqueta sobre la donació. El fons es podrà con­sul­tar en obert al web del CRDI. A més de la importància per la història de Girona, Betsy Curiel insis­teix que les foto­gra­fies fami­li­ars també són patri­moni perquè posen en valor altres històries, com pot ser la moda. Curiel, que havia rebut l’encàrrec d’iden­ti­fi­car els pro­ce­di­ments fotogràfics i els pro­ble­mes de con­ser­vació, ha apor­tat un valor afe­git al tre­ball de curació fixant-se en aspec­tes menys tècnics i que aju­den a recons­truir el relat d’un món: per a què s’usa la foto­gra­fia a l’època, a què donen importància els fotògrafs, el pare Camil Roqueta i l’avi, el notari Bona­ven­tura Roqueta Riera, quin accés tenien als mate­ri­als... i hi ha afe­git una capa més amb el vin­cle esta­blert amb la filla.

Camil Roqueta foto­gra­fia una postal recur­rent de Girona, la vista de la Cate­dral i Sant Feliu i que repro­du­eix perquè “te un entre­na­ment visual de la tra­dició del gra­vat”, asse­nyala David Iglésias, cap de secció de docu­men­tació fotogràfica i audi­o­vi­sual del CRDI. Per Iglésias, la foto­gra­fia ama­teur de Camil Roqueta des­taca per saber cap­tu­rar situ­a­ci­ons espontànies i natu­rals: “La foto­gra­fia ama­teur no està sot­mesa a cap cànon comer­cial. La foto­gra­fia entra a les cases de forma lliure”, remarca.