Música

Crònica

Jazz l’Estartit

Força i talent

Les dues dar­re­res jor­na­des del Jazz l’Estar­tit Fes­ti­val van esde­ve­nir sen­gles exhi­bi­ci­ons de força i talent musi­cals. Tant Avis­hai Cohen com Kurt Elling van con­ver­tir els seus con­certs en una festa col·lec­tiva a ritme de sons lla­tins i blues.

Cohen hi va pre­sen­tar dis­sabte el seu dar­rer pro­jecte, Iroko, en el qual endinsa el seu con­tra­baix en l’uni­vers dels sons lla­tins acom­pa­nyat d’una extra­or­dinària banda de músics capi­ta­ne­jada pel con­guero Abra­ham Rodríguez Jr. Amb el pre­do­mini abso­lut del ritme i un grup igua­li­tari, en el qual tots els seus mem­bres van tenir l’opor­tu­ni­tat de lluïment, Avis­hai Cohen va con­ver­tir el con­cert en una festa, amb el públic con­vi­dat a l’esce­nari per ballar al ritme tre­pi­dant de la música.

CCo­hen va par­ti­ci­par en tot moment com un més del grup, amb pun­tu­als diàlegs amb la bate­ria d’Hora­cio El Negro Hernández i la potent veu de Vir­gi­nia Alves, en dos dels moments més memo­ra­bles de la nit. Amb Iroko , Avis­hai Cohen amplia les fron­te­res del seu jazz, música lla­tina i cari­be­nya en la millor tra­dició de les ban­des lla­ti­nes de Nova York. Ritme en estat pur.

Diu­menge, Kurt Elling va ser l’encar­re­gat de cloure el fes­ti­val. Elling és un dels can­tants de jazz més des­ta­cats de l’escena nord-ame­ri­cana. Va gua­nyar el seu pri­mer premi Grammy amb un extra­or­di­nari disc d’home­natge a John Col­trane i Johnny Hart­man i des del seu pri­mer tre­ball publi­cat el 1991 ha ocu­pat un espai pre­e­mi­nent als esce­na­ris de tot el món, gra­vant i actu­ant amb músics com Brand­ford Mar­sa­lis i per al segell Blue Note, entre d’altres. Sem­pre inquiet i explo­rant nous ter­ri­to­ris musi­cals, Elling ha unit esforços amb el gui­tar­rista Char­lie Hun­ter per a endin­sar-se en el món del blues i el soul al disc Super­Blue que pre­sen­tava a l’Estar­tit acom­pa­nyat per la impres­si­o­nant bate­ria Corey Font­vi­lle i DJ Har­ri­son als teclats, a banda de Hun­ter. Sem­pre ele­gant, sofis­ti­cat i apas­si­o­nat, Kurt Elling va exhi­bir un gran domini de l’esce­nari, i un impres­si­o­nant regis­tre inter­pre­ta­tiu, ple de detalls, mar­cant rit­mes funk o en el paper de cro­o­ner.

Abans d’aquests con­certs estel·lars el públic va poder gau­dir de dues pro­pos­tes emer­gents: el sex­tet de Ramon Cardo i el mera­vellós home­natge d’Èlia Bas­tida al gran Stéphane Grap­pe­lli.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.