El jaciment de Montlleó és de fa 23.000 anys

Un equip del Semi­nari d’Estu­dis i Recer­ques Pre­històriques (SERP) de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, sota la direcció dels inves­ti­ga­dors Marta Sánchez de la Torre, Cynt­hia Belén González i Xavier Man­gado Llach, ha fet una exca­vació aquest juliol al jaci­ment de Mont­lleó, al terme muni­ci­pal de Prats i San­sor, a la Cer­da­nya, i ha conclòs que és de fa uns 23.000 anys i es cor­res­pon amb el moment climàtic més fred de la dar­rera gla­ci­ació.

Els arqueòlegs han recu­pe­rat nom­bro­ses eines lítiques carac­terísti­ques de període solu­trià —una fase escas­sa­ment iden­ti­fi­cada a Cata­lu­nya—, jun­ta­ment amb més d’una tren­tena de res­tes mala­cològiques de pet­xi­nes i car­gols marins emprats en l’abi­lla­ment per­so­nal. Aquesta tro­ba­lla evi­den­cia que el jaci­ment de Mont­lleó, situat en un turó sobre la plana, era un punt clau en la tra­vessa dels Piri­neus durant la dar­rera gla­ci­ació, ja que les eines de pedra exhu­ma­des, així com la mala­co­lo­gia, mos­tren con­tac­tes entre la costa i l’inte­rior, així com entre amb­dues ves­sants de la cadena mun­ta­nyosa.

Mont­lleó va ser ocu­pat per una tribu de caçadors-recol·lec­tors nòmades, que hi van desen­vo­lu­par diver­ses acti­vi­tats, com ara esquar­te­rar ani­mals de caça o ela­bo­rar eines de pedra, d’os o de banya. A diferència del jaci­ment del Cas­te­llot de Bol­vir, a Mont­lleó no s’hi va fer cap cons­trucció, ja que en aque­lla època de la pre­història només s’hi aixe­ca­ven caba­nes des­mun­ta­bles.