Música

música

Sara Terraza presenta el seu gran debut a Llafranc, Girona, la Bisbal i Barcelona

Ara fa sis anys, Sara Terraza (Barcelona, 1995) va publicar el seu primer disc, un EP signat com a Sara Terraza & The Black Sheep, el grup format pels músics que encara l’acompanyen actualment. Però ara, finalment, després d’uns anys formant-se en el món de la pedagogia i també en la música –i d’haver donat ella també classes de cant a La Moderna de Girona i al Taller de Músics de Barcelona–, Sara Terraza ha publicat el seu primer gran àlbum, Ja ploraré després (Satélite K), un treball molt personal que ja presenta només com a Sara Terraza. La cantant presentarà el seu nou repertori en alguns concerts que està oferint aquest estiu en format reduït a Llafranc, dissabte vinent, i la terrassa de l’hotel Castell d’Empordà, de la Bisbal, el 10 d’agost, però una de les primeres preestrenes del disc amb tota la banda tindrà lloc el dimecres 9 d’agost a Girona, una ciutat amb la qual té vincles familiars. Hi actuarà en el marc del cicle municipal Notes al Parc, a la plaça de les Botxes de la Devesa (20 h, gratuït). Aquell dia l’acompanyaran a l’escenari els seus fidels Aleix Cansell (piano), Ernest Pipó (guitarra), Tomàs Pujol (baix) i Jose Benítez (bateria), amb Marc Usano com a garantia al control de la taula de so. I el mateix equip també hi serà, lògicament, a la presentació oficial del disc, el 21 de setembre a la sala Laut de Barcelona.

A diferència del seu primer disc, en què predominaven els temes en anglès –tot i que ja expressava uns Sentiments en veu alta–, el nou disc comença amb Gonna Go Mad, però hi ha joc de llengües més equilibrat entre el català, el castellà i l’anglès, de la mateixa manera que en la proposta sonora de Sara Terraza conviuen sonoritats molt variades, del pop menys convencional a sonoritats negres de tot tipus i també algunes pinzellades electròniques, tot plegat en bona convivència gràcies a la producció de Dani López.

Les cançons més emotives li han sortit en català, amb títols com Ja ploraré després i La pena, amb les quals ha aconseguit “un gran nivell de connexió amb la gent en els concerts, on fins i tot alguns s’han posat a plorar”. En canvi, canta en castellà la provocadora Y tu ego qué tal? “Està dedicada a un tipus de gent que li agrada molt criticar. Sí penso en algú en concret, però no ho dic.” És una cançó en què mostra un registre inèdit: “Al principi em feia vergonya, però ara n’estic molt contenta. ”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà