Art

Art

Perpinyà celebra la relació artística entre Ricard Guinó i el vell Renoir

Entre els artis­tes cata­lans que a prin­ci­pis del XX van viat­jar a París, Ricard Guinó (Girona, 1890-Antony, 1973), amic de Pru­denci Ber­trana i Miquel de Palol, dels quals va escul­pir dues peces excel·lents, és segu­ra­ment dels menys cone­guts i un dels que, de fet, va arri­bar més lluny: escul­tor precoç que Aris­ti­des Mai­llol va cri­dar al seu cos­tat com a assis­tent, va aca­bar sent el col·labo­ra­dor més estret de Pierre-Auguste Renoir. Una expo­sició al Museu Hya­cinthe Rigaud de Per­pinyà en fa memòria en una expo­sició que reva­lora totes les seves face­tes (vidre, ceràmica, metall, fusta, guix, bronze, dibuix, pin­tura) sense elu­dir el llarg procés judi­cial perquè se li reco­negués la coau­to­ria en la valu­osa pro­ducció escultòrica del Renoir ja vell i afec­tat per l’artrosi, que li difi­cul­tava sos­te­nir fins i tot el pin­zell.

Guinó-Renoir. El color de l’escul­tura, oberta al Museu Rigaud fins al 5 de novem­bre, recu­pera amb el suport de la seva neta, Adélaïde Dubois-Taine, un artista de gran talent que es va donar a conèixer en una expo­sició a Girona el 1908, junt amb l’arqui­tecte Rafael Masó i el pin­tor i cera­mista Joan B. Coro­mina. Mai­llol, que el va des­co­brir arran d’aque­lla mos­tra, el va cri­dar dos anys més tard perquè l’ajudés al seu taller de París, una tro­bada que va esti­mu­lar la cre­ació per­so­nal de Guinó en el camp tant de l’escul­tura com de les arts deco­ra­ti­ves. Les seves apti­tuds aca­ba­rien atra­ient també Renoir, amb el qual va col·labo­rar estre­ta­ment entre 1913 i 1917, l’un dis­se­nyant i l’altre exe­cu­tant, per ini­ci­a­tiva del mar­xant Ambroise Vollard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.