Llibres

Literatura

El Nobel premia el món kafkià del noruec Jon Fosse

L’autor noruec Jon Fosse (Hau­ge­sund, 1959) és el Premi Nobel de Lite­ra­tura de 2023 “per les seves inno­va­do­res obres de tea­tre i la seva prosa, que donen veu a l’ine­fa­ble”, segons ha anun­ciat un repre­sen­tant de l’Acadèmia Sueca a Esto­colm. Segons el jurat, el pre­miat d’enguany ha desen­vo­lu­pat un estil que ha arri­bat a conèixer-se com el “mini­ma­lisme de Fosse”, que apre­cien per exem­ple en la seva segona novel·la, Steng gitar (1985), en la qual fa vari­a­ci­ons sobre els seus temes cen­trals, com el del moment crític de la inde­cisió. En aquesta obra, una mare surt del seu apar­ta­ment a llençar les escom­bra­ries però es queda fora amb el seu bebè a dins, i no s’atre­veix a bus­car ajuda perquè no vol allu­nyar-se de la cri­a­tura. En la seva valo­ració, l’Acadèmia Sueca des­taca els paral·lelis­mes de Fosse amb el món de Kafka, amb la diferència que en situ­a­ci­ons que són pròpies de la vida quo­ti­di­ana d’avui. A més de Kafka, veuen altres autors rela­ci­o­nats amb l’obra de Fosse, com l’irlandès Samuel Becket, un dels màxims expo­nents del tea­tre de l’absurd, o el poeta ale­many Georg Trakl.

Inti­mista i refle­xiu igual que la seva lite­ra­tura, Jon Fosse ha escrit tea­tre, novel·les, con­tes, poe­sia, lli­bres infan­tils i assaigs, sem­pre obres inno­va­do­res i difícils de cata­lo­gar que l’han por­tat a inven­tar noves for­mes literàries. És con­si­de­rat un dels escrip­tors més impor­tants de l’actu­a­li­tat inter­na­ci­o­nal: la seva obra ha estat traduïda a qua­ranta idi­o­mes i les seves peces tea­trals han estat repre­sen­ta­des arreu del món.

El pai­satge és també un ele­ment cons­tant en l’obra d’aquest escrip­tor que viu entre Noru­ega i Àustria i que va publi­car la seva pri­mera novel·la, Roig, negre, el 1983. Va con­ti­nuar publi­cant novel·la i alguna col·lecció de poe­mes al llarg dels vui­tanta, però a prin­ci­pis de la dècada següent va començar a escriure tea­tre. S’hi va con­sa­grar amb passió: fins a trenta peces que el van por­tar a viat­jar per tot el món amb motiu de les estre­nes, fins que, en parau­les seves, va creure que “ja n’hi havia prou” i va tor­nar a la novel·la, que qua­li­fi­cava de “prosa lenta”, en opo­sició a “la bre­ve­tat i inten­si­tat necessàries en una obra de tea­tre”, segons va dir l’any pas­sat, quan va ser fina­lista del també pres­tigiós Premi Booker.

Admi­ra­dor confés de Fede­rico García Lorca i reco­ne­gut amb un gran nom­bre de pre­mis, la seva Sep­to­lo­gia (for­mada de moment pels volums L’altre nom, Jo és un altre i Un nom nou), amb la qual ha estat fina­lista del Booker Inter­na­ci­o­nal el 2020 i 2022, es començarà a publi­car en cas­tellà, a l’edi­to­rial DeCo­na­tus, el novem­bre vinent. Començada al cas­tell de Paul Clau­del al sud de França, on havia estat con­vi­dat per la família del poeta, la defi­neix com una espècie de “rea­lisme místic” de la vida ordinària. Aquesta set­mana es publica, també en cas­tellà, Matí i tarda, una obra sobre la vida i la mort amb una prosa rítmica que tra­vessa pas­sat i pre­sent. De fet, ell mateix diu que escriu en “un idi­oma rar”, el nou noruec, que domi­nen només mig milió de per­so­nes, encara que l’ente­nen tots els noru­ecs i fins i tot suecs i dane­sos: “Des d’una certa pers­pec­tiva, les llengües escan­di­na­ves són una de sola, ja que entre elles s’ente­nen, però estan escri­tes en qua­tre ver­si­ons, dues d’elles noru­e­gues”, sosté Fosse.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.