Xavier Álvarez traça el camí i els efectes funestos que deixa la venjança, a ‘El confident’

“Tota ficció neix de la llavor de la realitat.” Aquest és el lema amb què Xavier Álvarez Llaberia, mosso d’esquadra de professió, parteix per escriure les novel·les policíaques, la segona de les quals ara publica a Rosa dels Vents i es titula El confident, centrada en la guerra pel control del territori i el narcotràfic a Barcelona. Com explica l’autor, s’ha basat en els casos que van tenir lloc per part de diferents grups criminals quan entre els anys 2016 i 2017 es van disputar el negoci i això va portar sang als carrers i un munt de titulars a la premsa.

Es tracta d’una novel·la coral que té com a protagonistes uns personatges que, units per un passat marcat pel dolor i el rancor, un dia van haver de triar entre viure la seva vida o passar comptes. Tots ells posaran al límit la sergenta Elisa Codina i el caporal Jordi Arter, dos membres de la policia de Catalunya que hauran de lluitar des de posicions molt diferents per intentar posar fi a la batalla entre grups criminals.

Sang i bales estenen un rastre de venjança –el gran tema de la novel·la– però darrere aquests crims s’amaguen molts secrets enterrats que aniran sorgint en aquesta novel·la trepidant que a vegades incomoda, pel component realista que té, d’autèntic true crime, però que t’atrapa constantment.

Més que de realitat, el relat es nodreix d’hiperrealisme, però “rebaixat”, com confessa l’autor: “Perquè sé, m’han explicat [testimonis i imputats] i he vist de què són capaços de fer els narcotraficants als seus rivals. Més d’una vegada he aturat gravacions de les tortures que són capaços de fer...”

Policia i escriptor van agafats de la mà, explica Álvarez, que també és capaç de posar-se a la pell dels criminals i prefereix, com diu, deixar el judici moral als lectors. Llicenciat en criminologia i especialitzat en perfilació criminal i psicologia d’investigació, ara treballa a la unitat central d’agressors sexuals, i aquests 20 anys d’experiència li han servit per conèixer de primera mà com funciona el món criminal i sobretot aquests últims anys en què exerceix com a autèntic mindhunter analitzant la conducta, casos i perfils dels agressors (com plasma la magistral sèrie de Netflix). Això traspua a la novel·la, que descriu a la perfecció la psicologia dels personatges molt més que no ho fa pas amb l’aspecte físic, més obert a la imaginació del lector. “Són criminals? Sí, però no ens oblidem que són persones”, remarca Xavier Álvarez.

Per ell, escriure ve a ser una mena de teràpia per exorcitzar una tasca feixuga mentalment com és la seva. Però també, com creu ell, escriure li dona l’oportunitat de plasmar opinions implícites de com creu ell que estem. “La novel·la negra és crítica social”, sentencia.

En aquesta segona novel·la, com dèiem, la venjança és l’eix a través del qual es mouen els personatges. Tots tenen una motivació, cadascú es mourà per un motiu diferent, però a tots els pot afectar d’alguna forma el procés de destrucció en què es veuran implicats. “Acció, reacció, conseqüència. L’excés de venjança, quan s’executa, et sol deixar buit”, rebla aquest escriptor amb coneixement de causa.