Música

música

Tot celebrant Tete Montoliu, amb un gran concert i un disc

El 28 de març passat, Tete Montoliu (Barcelona, 1933-1997) hauria fet 90 anys: una commemoració, com els 25 anys de la seva mort, l’any passat, que serveix d’excusa per recordar i celebrar la vida i la música d’un dels grans del jazz català i universal: un dels pocs músics blancs i europeus reconeguts per jazzmen afroamericans de la talla de Lionel Hampton, Dexter Gordon o Dizzy Gillespie. “Aquest reconeixement per part d’altres músics, més que no pas el reconeixement dels crítics, és la més clara demostració que Tete havia copsat realment aquest llenguatge”, explica el pianista Ignasi Terraza (Barcelona, 1962). Ell i la cantant Laura Simó (Barcelona, 1957) s’han aliat en dos projectes complementaris per homenatjar Tete en aquest 90è aniversari: un és l’espectacle Tot celebrant Tete, que s’estrenarà aquest dissabte, 14 d’octubre, a l’ Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb Simó i el trio de Terraza –que inclou Horacio Fumero (contrabaix), també membre del trio de Tete durant molts anys, i Esteve Pi (bateria)– sumant efectius amb la big band Girona Jazz Project, sota la direcció de Perico Sambeat; l’altra iniciativa és la publicació del disc Together again , que recupera gravacions en directe de Laura Simó i el Tete Montoliu Trio durant els anys 1994 i 1995 i ha estat publicat per Swit Records, el segell de Terraza, que incorpora així en el seu catàleg la seva primera referència de Tete.

Laura Simó va col·laborar amb Tete durant els últims anys de la seva vida, entre el 1993 i el 1996, només un any abans de la seva mort. “Teníem previst gravar un disc, però no vam tenir temps per fer-lo. En els concerts que anàvem fent jo sempre demanava als tècnics que em passessin gravacions fetes directament des de la taula de so, només per veure com quedava, sense cap intenció de publicar-les algun dia”, explica Simó. El setembre passat, ella i Terraza van coincidir en el concert 25 anys sense Tete Montoliu, al Teatre Grec de Barcelona, i van començar a parlar de l’edició d’aquestes cintes, gravades durant un concert al Festival de Jazz i Blues de Calella (Maresme), organitzat per Txespi Ribas, el setembre del 1994. Només hi ha una bonus track, Lush life, que va ser enregistrada el juliol del 1995 en el Festival de Verano de Oviedo, només amb Laura i Tete, veu i piano. El disc s’obre amb la instrumental Calella’s blues, i la resta són estàndards i altres temes immortals signats per Cole Porter, Bill Evans, Kurt Weill o Michel Legrand.

Pel que fa a Terraza, ell no va tocar amb Montoliu –difícil, tractant-se de dos pianistes–, però sí que va tenir força relació amb ell i la seva família. “Ell es va oferir a prestar-me llibres per estudiar en braille. Alguna vegada m’han preguntat si va ser el meu mestre, però la veritat és que ell no va donar mai classes en el sentit estricte, perquè era de la vella escola: escolta i aprèn a escoltar. Un dia em va tocar una peça i, quan va acabar, li vaig dir que no tenia gaire clar com fer-la. I ell em va contestar: «No deus esperar que la torni a tocar una altra vegada!»”, recorda Terraza, de qui Simó diu que és “la reencarnació de Tete”.

Tornant a l’espectacle Tot celebrant Tete, que també es podrà veure el 27 d’octubre a l’Auditori de l’ONCE dins del Festival de Jazz de Barcelona , el programa inclourà composicions de Tete i temes d’altres autors que tocava habitualment –inclosos un parell de temes de Together again– amb nous arranjaments per a big band fets per dos músics de llarga trajectòria, Perico Sambeat i Sergi Vergès, i altres dos músics més joves, Lluc Casares i Oriol Vallès. També s’hi estrenarà la versió cantada d’un tema instrumental de Tete, Jo vull que m’acariciïs, amb una lletra escrita per Víctor Bocanegra Obiols. Tot celebrant Tete ha rebut el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Abans del concert de Torroella, que començarà a les 21 h, també hi haurà la presentació del llibre Round about Tete, en què el periodista bisbalenc Pere Pons fa un retrat coral i polièdric de Montoliu a partir de testimonis de persones que el van conèixer bé, com ara Laura Simó i Ignasi Terraza, que després d’aquests dos grans concerts amb la big band preveuen continuar movent el repertori de Tot celebrant Tete només amb el trio de Terraza. La qüestió es continuar recordant el músic de jazz més gran que ha donat Catalunya, perquè no es fa prou: “En aquest país tenim una memòria molt minsa”, diu ella. I tots dos recorden que Montoliu només va ser reconegut aquí després de triomfar a Europa.

Al marge de Tete, Laura Simó continua amb el seu projecte d’homenatge a Leonard Bernstein, amb el trio format per Francesc Capella, Guillermo Prats i David Simó, i també amb els recitals de poesia i cançó que fa amb Carles Margarit, a partir de l’obra del seu pare, Joan Margarit. I Ignasi Terraza ja prepara per al desembre els seus tradicionals concerts de Nadal, amb el seu trio, Joe Pisto i Pepa Niebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen