Les mosques i la seva passió pels francesos
De tots els setges que hi ha hagut a la ciutat, els dels veïns del nord són els que més han irritat el sant bisbe
-
Homenatge a sant Narcís, a la capella de la basílica de Sant Feliu, per les Fires del 2014. Les mosques, omnipresents en la simbologia de la ciutat LLUÍS SERRAT. -
RELLEU AMB LA INTERPRETACIÓ DE LA INTERVENCIÓ DE LES MOSQUES EN ELS SETGES DELS FRANCESOS LLUÍS ROMERO. -
AL COSTAT, PENJADA DE MOSQUES AL BARRI DE SANT NARCÍS. .QUIM PUIG .. -
RELLEU AMB LA INTERPRETACIÓ DE LA INTERVENCIÓ DE LES MOSQUES EN ELS SETGES DELS FRANCESOS FETA PER GERARD ROCA AYATS.
La primera actuació de les mosques de sant Narcís, el símbol indiscutible de la ciutat, va tenir lloc la primavera del 1285, quan el rei Pere, abandonat de gairebé tothom, va decidir defensar-se a Girona arran de les envestides de Felip l’Ardit, rei de França. La ciutat va decidir capitular sense lluita, però les tropes franceses, una vegada a dins, es varen comportar d’una manera ignominiosa, profanant finalment el cos de sant Narcís. Això va ser la gota que va fer vessar el vas de la paciència del sant. Del seu cos varen començar a sortir mosques gegants que es varen posar a mossegar tant els soldats francesos com els seus cavalls, i els van portar a la mort. Aquest fet va ocasionar una multitud d’escrits, sermons i llegendes i va originar la típica i tòpica iconografia gironina que lliga la imatge de les mosques a la ciutat.
El 1653 hi va haver un altre episodi similar amb els mateixos protagonistes, les mosques i els francesos, una fixació d’aquests insectes ben curiosa en una ciutat que ha tingut setges de tots els colors. Els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal Hocquincourt, varen assetjar Girona, i un altre cop van sortir les mosques del cos del sant patró, tot i que aquesta vegada es varen limitar a picar els cavalls. El 1684, mentre els francesos, altra vegada els veïns del nord, a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a assetjar Girona, com ja s’havia tornat una tradició, van tornar els patriòtics insectes a picar tant els soldats com els cavalls.
Carles Vivó recull encara una altra llegenda situada a València en què un francès foteta li encarrega al seu aprenent gironí que li porti una mosca del sant. Quan el noi torna d’un viatge a Girona per veure la família li porta un insecte dins una canya buida que en sortir no tarda ni cinc segons a picar el francès, que immediatament hi deixa la pell. Vivó es pregunta què tenia el sant contra els francesos. Una qüestió sense resposta.
PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4
