Altres

Dalí, amo de les mosques salvadores

L’artista empordanès va fer dels insectes defensors de Girona font d’inspiració de moltes de les seves obres

+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-Mal­grat que la relació de Sal­va­dor Dalí amb Girona va ser tan­gen­cial, més ben dit, pun­tual, com ara anar al metge en una clínica de la ciu­tat, des de ben petit el fill del notari de Figue­res es va sen­tir atret pels insec­tes, i en espe­cial les mos­ques. El mira­cle de sant Narcís i les cuques assas­si­nes que van fora­gi­tar les tro­pes fran­ce­ses de Felip II de Bor­go­nya, es van con­ver­tir en un tema recur­rent de la seva pin­tura. És notori, i ell mateix ho va decla­rar, que esti­mava les mos­ques, li agra­dava untar-se el bigoti amb oli d’anxova i posar-se unes gotes de mel a les comis­su­res dels lla­vis per atraure-les, però tenia molt clara la diferència de clas­ses, i com ell va escriure, només esti­mava “les netes i ele­gants de Port­lli­gat, que es per­fu­men amb les fulles de les oli­ve­res i sem­bla que van ves­ti­des de Balen­ci­aga”.

Si Plató asse­gu­rava que les mos­ques tenien l’ànima immor­tal, Dalí ho com­ple­men­tava pun­tu­a­lit­zant que eren les muses de la Medi­terrània que por­ta­ven “la ins­pi­ració als filòsofs grecs que es pas­sa­ven les hores mor­tes esti­rats al sol i coberts de mos­ques”. Els insec­tes, mos­ques, lla­gos­tes, for­mi­gues, van tro­bar en Dalí una atenció espe­cial i van ser els pro­ta­go­nis­tes d’obres fona­men­tals com ara ‘La per­sistència@ de la memòria’, o el car­tell que va dibui­xar per a una de les expo­si­ci­ons d’art orga­nit­za­des per la Dipu­tación Pro­vin­cial l’any 1973, en el qual la figura del sant està envol­tada de mos­ques que no eren dibui­xa­des sinó aga­fa­des del natu­ral, insec­tes en altre temps vius que havia engan­xat sobre el paper. A l’oli ‘El somni de Cristòfol Colom’ (1958-59), al cos­tat infe­rior esquerre es pot veure un sant Narcís –bisbe de Girona del 304 al 307– acom­pa­nyat per les mos­ques i enca­mi­nant-se cap a l’església de Sant Feliu, que es reco­neix pel carac­terístic cam­pa­nar escapçat. A la façana de la cate­dral hi ha una figura que, tot i que es va escul­pir a mit­jan segle XVII, és un retrat quasi exacte de l’artista empor­danès. Les lleis de la simi­li­tud es van avançar tres-cents anys.

PASSA A LA PLANA SEGÜENT 4



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia