Cultura popular

Cultura popular

Fer tronar per honorar l’abat

Fa 400 anys de la primera Tronada amb mascles documentada a Banyoles

Cor de Teatre hi interpretarà ‘Te deum laudamus’

Els mas­cles, unes peces cilíndri­ques grui­xu­des de ferro, s’omplen de pólvora i terra prem­sada. A la base, hi ha un petit forat horit­zon­tal on es col·loca la metxa. L’esclat és el d’un so viru­lent, sem­blant a un tro. Són part fona­men­tal de la Tro­nada, un espec­ta­cle pirotècnic vistós per la seva potència sonora. Es reco­mana al públic no situar-se sota les vol­tes de la plaça Major de Banyo­les perquè és on les vibra­ci­ons són més for­tes. Docu­men­tada per l’his­to­ri­a­dor banyolí Gue­rau Pal­mada i recu­pe­rada des del 2017 per la comissió de fes­tes, com­pleix 400 anys.

El 1623, el nou abat del mones­tir de Sant Esteve, fra Antoni de Man­ti­lla (1558-1640), va entrar a la ciu­tat acom­pa­nyat per músics i una sol­da­desca de 60 homes. Segons el docu­ment estu­diat per Pal­mada, quan el nou abat arriba a la plaça, s’ence­nen qua­tre mas­cles amb pólvora que l’Ajun­ta­ment havia acon­se­guit al molí pol­vo­rer Caba­ne­llas situat al terme. Més que un acte de ben­vin­guda, era un “acte de vas­sa­llatge”, explica l’his­to­ri­a­dor: “L’abat era el senyor de Banyo­les i des del segle XVI entra a la ciu­tat amb una mula de la qual sur­ten uns cor­dons ver­mells aguan­tats a banda i banda pels jurats; és una manera de retre home­natge al nou abat.”

La soro­llosa tro­nada es va repe­tir quan va entrar un nou abat el 1689, fra Dimes de Malla, amb la mateixa litúrgia: acom­pa­nyat de 60 sol­dats, es va repar­tir mig quin­tar de pólvora per a les tres sal­ves de mas­cles de la plaça Major. A més, els regi­dors banyo­lins van fer venir sol­dats ale­manys de la caserna de Girona per tocar dos pifres, la flauta tra­ves­sera de vuit forats.

Diven­dres, a par­tir de dos quarts de nou del ves­pre, la Tro­nada espe­te­garà de nou a la plaça Major i inclourà, com a nove­tat, la par­ti­ci­pació de Cor de Tea­tre, que hi inter­pre­tarà Te deum lau­da­mus. Gue­rau Pal­mada ha tro­bat referències d’aquest càntic cristià a Banyo­les l’octu­bre del 1710. Durant la guerra de Suc­cessió, es van tirar mas­cles a la plaça Major en memòria dels sol­dats morts per la causa austríaca i en con­tra dels Bor­bons. La festa es va allar­gar fins a tres nits amb la il·lumi­nació de tres teie­res i va incloure fer ballar el drac, es va repre­sen­tar una comèdia i es va inter­pre­tar el Te deum lau­da­mus.

Amb la Tro­nada d’aquest any, s’encendrà la teiera, a càrrec de l’alcalde Miquel Noguer, i amb el foc es donarà inici al gran espe­tec i a la festa major. Gue­rau Pal­mada des­taca la nova dimensió i “la revi­fada” que ha adqui­rit la festa major amb la recu­pe­ració de tra­di­ci­ons de la cul­tura popu­lar banyo­lina vin­cu­lant-les al seu relat històric.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.