Altres

Hipàcia reconvertida en santa Caterina

Una santa envoltada de llegenda i de dubtosa existència va batejar el que va ser el principal hospital de Girona

L’any 380, l’empe­ra­dor Teo­dosi el Gran va pren­dre una de les deci­si­ons més trans­cen­den­tals de l’Imperi romà: fer del cris­ti­a­nisme nicè l’única religió ofi­cial, és a dir, pas­sar d’una soci­e­tat poli­te­ista a una de mono­te­ista, la qual cosa va com­por­tar que molts deus, símbols i imat­ges que­des­sin esbor­rats de la memòria de les soci­e­tats. Calia un procés d’adap­tació tant de men­ta­li­tats com de pràcti­ques litúrgi­ques, per faci­li­tar l’assi­mi­lació, i així es va tro­bar l’alter­na­tiva de subs­ti­tuir la miríada de déus per diver­sos sants, pro­cla­mats pro­tec­tors d’ofi­cis i pro­fes­si­ons, que majo­ritària­ment, i aquesta era la iro­nia, havien estat mar­ti­rit­zats pels matei­xos romans. Una de les san­tes més pre­go­na­des era Cate­rina d’Ale­xan­dria, per­so­natge envol­tat de lle­genda i de dub­tosa existència. Tot i que l’hagi­o­gra­fia asse­gura que era filla d’un gover­na­dor romà, Cos­tus, i una dona de gran conei­xe­ment, que després de con­ver­tir de cop qua­ranta savis pagans ho va inten­tar amb l’empe­ra­dor Maximí el Traci, va ser con­dem­nada a morir lli­gada a una roda eriçada de pun­xes esmo­la­des que li havien de tallar la pell i la carn. El giny es va tren­car quan va tocar la santa, per la qual cosa, i en vista del mira­cle, les auto­ri­tats no van tenir cap altra alter­na­tiva que deca­pi­tar-la.

His­to­ri­a­dors com Harold Thay­ler Davis i Jean-Marc Lévy-Leblond han asse­gu­rat que Cate­rina no va exis­tir mai, que va ser més una figura exem­plar que històrica, i que si el mite es va inven­tar va ser per con­tra­res­tar la influència d’Hipàcia d’Ale­xan­dria, que igual que la santa era una excel·lent conei­xe­dora de la filo­so­fia, l’eso­te­risme, la ciència i la teo­lo­gia de l’època, veri­ta­ble guia de molts dei­xe­bles i estu­di­o­sos, molt bella, sexu­al­ment pura, i perquè defen­sava les seves cre­en­ces va ser bru­tal­ment assas­si­nada públi­ca­ment per una turba cris­ti­ana que la va escor­xar tallant-li la pell amb pet­xi­nes esmo­la­des, envi­a­des pel patri­arca Ciril, doc­tor de l’Església, cone­gut pels segui­dors de Jesús com “pilar de la fe i segell de tots els pares”. Car­les Vivó ha escrit en el seu lli­bre de lle­gen­des que “la vene­ració per Hipàcia es va trans­for­mar per raó de les cir­cumstàncies reli­gi­o­ses en una vene­ració a una santa que es va ano­me­nar amb el nom simbòlic de Cate­rina, ja que en grec ‘cat­ha­ros’ vol dir puresa, i se la va dotar d’un símbol ben espe­cial, la roda. D’una banda –con­ti­nua Vivó– la roda ha tin­gut sem­pre un sig­ni­fi­cat solar i zodi­a­cal i és direc­ta­ment repre­sen­tada en l’arcà X del tarot, la Roda de la For­tuna. D’altra banda, és la repre­sen­tació simbòlica d’un uni­vers cíclic, no lineal, repre­sen­tant el gir etern i cons­tant de la vida”.

Només cal fer una visita a l’antiga farmàcia de l’hos­pi­tal de Santa Cate­rina, avui seu de la Gene­ra­li­tat a Girona, i mirar el sos­tre divi­dit en qua­tre pla­fons tri­an­gu­lars deco­rats amb unes pin­tu­res de no gaire valor artístic però d’un caire alquímic evi­dent. N’hi ha dos en què s’hi pot veure dones mani­pu­lant alam­bins i altres estris de labo­ra­tori, com si fes­sin ope­ra­ci­ons alquímiques, aju­da­des d’eines com el forn o la cucúrbita, reci­pi­ent de vidre en forma de car­bassa, amb què estu­di­a­ven tro­bar la pedra filo­so­fal. A l’altre plafó hi ha una jove abraçada a un arbre, aca­ri­ci­ant un boc, símbol de la natu­ra­lesa en el seu estat pri­mi­geni, i en el ter­cer plafó, una dona ves­tida amb una llarga túnica blanca, abraçada també a un arbre, ama­nyaga un cérvol, ani­mal amb fama de saber des­co­brir les plan­tes cura­ti­ves, la qual cosa, i si es lle­geix segons els codis de l’alquímia, pot repre­sen­tar la natura con­tro­lada i al ser­vei de l’home. Hipàcia i Cate­rina, la pri­mera pagana i real, la segona cris­ti­ana i inven­tada, són les dues cares d’un trac­tat de savi­esa que han inten­tat con­ver­tir la ciència i l’alquímia en un pou de conei­xe­ment.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia