Arts escèniques

DANSA

Ballar per dignificar les morts de camí cap a Europa

El cicle Hacer His­to­ria(s), que lidera La Pode­rosa, arriba a la cin­quena edició amb pro­pos­tes que inter­pel·len amb la memòria per­so­nal dels artis­tes i que pro­jec­ten en pro­blemàtiques soci­als. Com és el cas de Necro­plis, d’Arkadi Zai­des. La seva recerca, a mig camí de la core­o­gra­fia i del docu­men­tal, par­teix de les 54.000 morts docu­men­ta­des de migrants pro­vant d’arri­bar a Europa del 2013 al 2023 (“Es cal­cula que el nom­bre de morts deu ser el doble”, comenta Zai­des), per part d’una ONG holan­desa. En un mapa euro­peu, ha geo­lo­ca­lit­zat el miler de tom­bes iden­ti­fi­ca­des escam­pa­des per tot Europa. Necro­po­lis con­voca la consciència euro­pea a iden­ti­fi­car tots els altres cos­sos que, a hores d’ara, estan enter­rats en fos­ses sense conèixer els seus noms, sense poder adver­tir als fami­li­ars el tràgic desen­llaç. La peça és una estrena a Bar­ce­lona i inclourà la mort de Bryan Ríos, un jove colombià de 28 anys mort sota custòdia poli­cial als cala­bos­sos de Rubí, després que se li admi­nistrés un sedant al CAP de Rubí. Hacer His­to­ria(s) s’allar­garà fins al diu­menge 29 d’octu­bre i es des­plega en esce­na­ris de Bar­ce­lona com ara el Mer­cat de les Flors, el Gra­ner, el Macba, La Cal­dera, Paral·lel62 i les fàbri­ques de cre­ació de la Nau Iva­now i la Fabra i Coats.

Daniel Line­ham ha deci­dit fer una anto­lo­gia de totes les seves per­for­man­ces a Body of work (avui i demà a la sala Pina Bausch). Pro­cura recons­truir part dels seus tre­balls (va començar a ballar el 2004) obvi­ant docu­men­tació gràfica. Con­fia en la memòria del cos i, de fet, la bar­reja amb la seva bio­gra­fia per­so­nal. La mort del seu pare quan tenia 4 anys el va con­di­ci­o­nar a ser artista? Els records dels seus avis irlan­de­sos con­di­ci­o­nen el seu jo d’avui? L’obra fa una pro­jecció del seu jo del futur i, per extensió, de la història de la huma­ni­tat del pla­neta d’aquí a 10.000 anys. Per a Line­ham, aquest dar­rer pas per­met inte­grar la seva vida en un tot immens, la seva vida és una part insig­ni­fi­cant d’aquesta xarxa de la huma­ni­tat. També Fede­rico Vla­di­mir i Pablo Lili­en­feld revi­sen la seva història a Mónica Epi­so­dio 2: La qui­ero ver bai­lar. Les dues mares dels artis­tes argen­tins es diuen Mónica, men­tre que l’una va ser pin­tora i va morir quan l’artista tenia 5 anys, l’altra ha estat model de nus que ha retra­tat el marit al llarg de la seva vida. Mónica suposa un pro­jecte ambiciós, que van desen­vo­lu­pant de moment com a peti­tes càpsu­les en dife­rents residències artísti­ques. L’objec­tiu és, un cop haver-hi inda­gat exten­sa­ment, cons­truir una peça final.

La Pode­rosa pro­grama cada dos anys aquest cicle que ajuda a repen­sar la relació del cos (i de l’art efímer) amb el ras­tre que es pot dei­xar a par­tir de l’arxiu i la memòria. Durant dues set­ma­nes es pro­grama dansa, per­for­man­ces, tro­ba­des, labo­ra­to­ris i con­tex­tos artístics que con­vi­den a la trans­for­mació com a res­posta als pro­ces­sos de fini­tud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia