Peter Kaldheim, un escriptor maleït fins al final

La inesperada mort als 74 anys de l’escriptor i editor nord-americà Peter Kaldheim (New Hampshire, 1949), considerat pels seus seguidors com l’últim beatnik, ha deixat un buit entre els representants de la generació beat. Kaldheim va morir divendres de forma sobtada mentre feia el seu primer monòleg a Barcelona, a la sala Cronopios de Barcelona, prop del Macba, una notícia avançada per La Vanguardia i de la qual s’han fet ressò tots els mitjans durant el cap de setmana.

Kaldheim es va llicenciar en literatura anglesa per la prestigiosa universitat de Dartmouth (Estats Units). Amb tot, la seva trajectòria es va veure truncada com a escriptor i editor quan estava treballant a Nova York per la seva addicció a les drogues i a l’alcohol, que el va portar fins i tot a la presó de Rikers Island, fet que el va convertir en un autor maleït i fins i tot de culte.

Després de sortir de la presó als anys 80, va viatjar per tots els Estats Units, sense família ni diners, vivint al carrer i viatjant als trens de mercaderies com en els anys de la Gran Depressió, amb tots els perills que això comporta, i prenent notes per fer una obra que tindria gran influència.

Del seu viatge va sorgir El vent idiota, publicat per Planeta a l’Estat espanyol i que el va portar a Barcelona el 2020, ciutat amb què va establir una intensa relació. Es va interessar per la literatura catalana, a més de l’espanyola. En aquesta obra, autobiogràfica, l’autor va fer una reflexió sobre els errors que va cometre en la seva vida i la importància de les segones oportunitats.

Kaldheim era un gran admirador dels escriptors Jack Kerouac i Roberto Bolaño, i ell mateix es qualificava com un lector empedreït i fantàstic prescriptor. Va deixar sense concloure la que seria la seva segona novel·la.