Música
Fatoumata Diawara
CANTANT I GUITARRISTA
“Àfrica té molt per oferir al món, però calen oportunitats”
Reconeguda com una de les veus més significatives d’un país, Mali, d’increïble bagatge musical, Fatoumata Diawara torna avui a Barcelona (Paral·lel 62, 21 h, cicles Piñata i Cruïlla de Tardor) amb un disc, London Ko, cuinat amb el britànic Damon Albarn (Blur, Gorillaz), vell còmplice en diferents projectes musicals.
Quina importància ha tingut Albarn a ‘London Ko’ i en la seva carrera?
Damon Albarn és el meu germà musical. Hem col·laborat en moltes ocasions, tant en projectes meus com seus. A London Ko ha coproduït sis temes i hi ha participat també com a músic i cantant. La seva implicació ha estat tan important que el títol del disc, en certa manera, hi fa referència. Albarn és un gran admirador de la música africana. L’any 2005 va crear el projecte African Express, una de les nostres primers col·laboracions.
Canta en bàmbara. No té pressions per fer-ho en anglès o francès?
És com sento millor la meva música. Fa sentir-me més a prop de les meves tradicions. Però, encara que no tingui cap pressió per fer-ho, no descarto cantar algun dia en altres llengües.
Quines temàtiques va proposar-se abordar, en el disc?
A Sete , per exemple, parlo de la mutilació genital. També parlo de les relacions humanes i la generositat, de la importància de mantenir la humilitat després d’aconseguir la fama o posicions de poder. I parlo, és clar, de les condicions de les dones en el món actual. De la injustícia i les oportunitats que totes mereixen. I parlo, finalment, de l’amor entre dues persones, que no té color, ni raça ni tampoc moltes altres coses.
El vídeo de ‘Nsera’ està ple de referències a la vida al seu país. Quines són les majors esperances, però també els majors problemes, de Mali, actualment?
Mali, i Àfrica, tenen molt per oferir al món, però calen oportunitats. Les joves generacions necessiten que es cregui en elles...
Se li ha atribuït sovint haver estat la primera intèrpret solista de guitarra elèctrica al seu país. Com és possible?
No és un instrument tradicionalment femení. Jo vaig aprendre’l a tocar quan vaig viure a França, ja que necessitava alguna cosa més que la meva veu per aconseguir arribar on m’havia proposat. Espero, però, no ser l’única i que vinguin altres grans guitarristes darrere meu!
Què buscava a França, quan, de ben jove, va arribar-hi?
Vaig arribar molt jove a Nantes. Va ser un canvi molt brusc, però necessitava volar. Els meus somnis no es podien complir si em quedava a Mali, i això va ser el que em va donar força per tirar endavant. Continuo anant a Mali diversos cops l’any per estar amb la meva família i connectar amb les meves arrels, que és una cosa que no vull perdre mai, però és a Europa on vaig trobar oportunitats que, amb molt d’esforç però les idees clares, em van permetre anar obrint portes de mica en mica...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
