Patrimoni

Mirador

A la recerca dels ‘papers’ de Copenhaguen

Els pergamins del fons Solterra enceten la numeració de la Biblioteca de Catalunya

La tasca d’un his­to­ri­a­dor pot sem­blar tot sovint la d’un explo­ra­dor i, encara més, la d’un detec­tiu. La passió que des­perta seguir el ras­tre d’una docu­men­tació per­duda, i ja no diguem la satis­facció d’encai­xar el puzle d’una inves­ti­gació, és indes­crip­ti­ble i no cal ser un Indi­ana Jones i viure mil i un perills per ima­gi­nar-nos-ho. Sense anar tan lluny, tot escol­tant Elvis Mallorquí, doc­tor en història medi­e­val, pro­fes­sor d’ense­nya­ment secun­dari, pro­fes­sor asso­ciat a la Uni­ver­si­tat de Girona i autor de nom­bro­ses publi­ca­ci­ons acadèmiques i de divul­gació, ja en tenim prou. Con­vi­dat per l’Arxiu Muni­ci­pal de Girona a ofe­rir la con­ferència titu­lada Els per­ga­mins de Copen­ha­guen. El llarg viatge de l’arxiu patri­mo­nial dels com­tes Sol­terra, des­co­brim com de com­plex pot arri­bar a ser esta­blir un fil con­duc­tor dels mil i un camins que pot dur un fons a dis­gre­gar-se. El recor­re­gut d’aquest fons de la família Sar­ri­era ens porta a viat­jar des d’Osor i Sant Hilari a Vilobí, Bar­ce­lona, Oliva (País Valencià), Lon­dres i fins Copen­ha­guen.

Tot comença, com bé explica Elvis Mallorquí, quan fa anys va lle­gir un arti­cle del teòleg i capellà Josep Perar­nau publi­cat en una revista espe­ci­a­lit­zada en tex­tos cata­lans antics que expli­cava com havia des­co­bert una sèrie de per­ga­mins a la capi­tal danesa: 564 en total (datats entre els anys 1154 i 1727) con­ser­vats a la Bibli­o­teca Reial (DKB). “Enrot­llats!”, com espe­ci­fica, i fa saber la fei­nada que això com­porta per des­ple­gar-los un a un. Amb tres viat­ges allà, amb la com­pli­ci­tat de la família, Mallorquí ha pogut arri­bar a saber més sobre com hi van anar a parar, tan lluny.

Aquí no és tanta la importància del con­tin­gut –són arxius patri­mo­ni­als d’una família que garan­tien els drets de ter­res–, sinó com l’afany col·lec­ci­o­nista o sim­ple­ment la desídia dels seus pro­pi­e­ta­ris ori­gi­nals va per­me­tre que es frag­mentés el con­junt. El que ha des­co­bert l’his­to­ri­a­dor és que bona part del fons dels Sar­ri­era (com­tes de Sol­terra) el tro­bem a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, que en va fer la com­pra a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans a través de Car­les de San­llehy (comte con­sort de Sol­terra) el 1909. Uns per­ga­mins, els del fons Sol­terra, que tenen l’honor d’ence­tar la nume­ració d’aquest equi­pa­ment, a par­tir del número 1 (arri­ben fins al 1.600).

Però els de la bibli­o­teca no són els únics. Pro­vi­nents dels palaus que tenien a Girona (al Barri Vell i a Tor­res de Palau), Tor­ro­e­lla de Montgrí o Bar­ce­lona, se n’han tro­bat fins i tot a Santa Coloma de Far­ners res­ca­tats per la poli­cia. Com van arri­bar fins aquí?, li pre­gun­tem. “Ni idea”, ens res­pon, “però són molt impor­tants, perquè aquests docu­men­ten el cens del 1390 i l’afec­tació que va pro­vo­car la pesta negra a l’època”, remarca. Altres els va tro­bar a Vilobí d’Onyar (també a la Selva) perquè quan el 1872 Josep Madrenys com­pra a Joa­quim de Sar­ri­era el cas­tell, demana també la docu­men­tació que acre­di­tava la pro­pi­e­tat i així s’evi­ta­ven con­flic­tes here­di­ta­ris (se’l venia per pagar la legítima).

Aquí ens atu­rem. Entre el 1872 i el 1909, com deta­lla Mallorquí, hi ha el des­mem­bra­ment dels arxius dels Sol­terra, un moment en què els Sar­ri­era, com tan­tes altres famílies benes­tants, es veuen empe­sos a des­pren­dre’s de patri­moni i con­següent­ment de la docu­men­tació. “Al món pas­sen coses: la revo­lució indus­trial, la crisi del cereal, la fil·loxera i la pèrdua del valor de les ter­res. També l’arri­bada del tren, amb estran­gers cos­mo­po­li­tes que cer­quen l’exo­tisme de la cul­tura espa­nyola a l’època.” Entre aquesta rica bur­ge­sia apa­reix a Cata­lu­nya i al País Valencià un tal Egil Fisc­her, un arqui­tecte danès ena­mo­rat del patri­moni d’aquí i amb afany col·lec­ci­o­nista que, com aquells mag­nats ame­ri­cans, Hearst o Rocke­fe­ller, també té al cap endur-se ele­ments del cas­tell com­tal dels Cen­te­lles a Oliva (la Safor). Aquest, que sí que valora els docu­ments d’aquí, és pro­ba­ble que con­tactés amb el lli­bre­ter anti­quari Sal­va­dor Bar­bra del car­rer Canuda de Bar­ce­lona per com­prar-li aquells vells per­ga­mins dels quals els Sar­ri­era es des­pre­nien i que ara es tro­ben ben con­ser­vats a la bibli­o­teca danesa. “Què hi ha a tocar de l’antiga lli­bre­ria?”, ens pre­gunta l’his­to­ri­a­dor. “El palau Sol­terra-Bar­berà!..., fet que ens fa pen­sar que Bar­bra devia ser un inter­lo­cu­tor de la família i el seu fons que també es va ven­dre una part a l’arxiu a Sant Llo­renç del Munt (ara con­ser­vat a Mont­ser­rat)”.

Aquests per­ga­mins viat­gers sabem on són. Molts altres no –“Pot­ser venuts per fer pasta de paper a preu el quilo”–. Però Mallorquí, com en el seu dia va pre­gun­tar-se Josep Perar­nau, posa sobre la taula com és que no tenim ni que sigui micro­fil­mada –o ara mateix digi­ta­lit­zada– aquesta docu­men­tació? Això, amics, és una altra llarga història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia