Art

ART

Una biografia redescobreix Piculives, l’artista de la vitalitat desbordant

És l’autor de La major­doma de Sant Narcís (1973), una de les escul­tu­res més foto­gra­fi­a­des de la Girona vella, i l’encar­nació de l’artista que va per lliure, des­bor­dant i ensal­vat­git, però Picu­li­ves, el sobre­nom que va adop­tar Josep Bosch Puy (Arbúcies, 1937-1998), con­ti­nua sent un gran des­co­ne­gut. Almenys fins ara. Quan tot és veri­tat (Edi­to­rial Gavar­res), la bio­gra­fia que n’acaba de publi­car Glòria Gra­nell, res­pon­sa­ble de l’Escola d’Huma­ni­tats de Girona, dins la Bibli­o­teca Fun­dació Valvi, el treu de la lle­genda, en el 25è ani­ver­sari de la seva mort, per reve­lar la per­so­na­li­tat i el talent d’aquell home “generós, cre­a­tiu i sor­ne­guer”, com el defi­neix l’arxi­ver Joan Boa­das en el pròleg, que va pas­sar els pri­mers vint anys de la seva vida pri­vat de lli­ber­tat i va aca­bar pro­jec­tant una màquina per volar.

Pot sem­blar un salt arti­ficiós, però a vega­des la bellesa s’alia amb la geo­me­tria. Perquè el cas és que Picu­li­ves, nom que hereta de la botiga fami­liar on es prem­sa­ven oli­ves, va ingres­sar als cinc anys a l’hos­pici de Girona perquè la mare, amb vuit cri­a­tu­res més, no se’n podia fer càrrec. Als catorze, se’n va esca­par i va ser inter­nat en una granja refor­ma­tori del Vallès fins que va com­plir els vint, just perquè, aca­bat de tor­nar per fi a casa, el reclu­tes­sin per al servi mili­tar. No és estrany, doncs, que la lli­ber­tat i la mare absent fos­sin dos anhels cen­trals en la seva vida. En la seva obra, la figura materna és repre­sen­tada una vegada i una altra a través del cos de la dida, tur­gent i fèrtil, com raona Glòria Gra­nell, i la lli­ber­tat, més enllà de la seva for­mació auto­di­dacta, va hono­rar-la amb un caràcter inde­pen­dent i poc con­ven­ci­o­nal que va por­tar-lo a viure en un hiver­na­cle als peus de la Mare de Déu del Mont. Glòria Gra­nell, que havia assu­mit l’any 2000 la cata­lo­gació de l’obra de Picu­li­ves per encàrrec de l’Arxiu de Girona (va loca­lit­zar 452 peces, la majo­ria en col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars), asse­gura que “era un out­si­der, però tre­men­da­ment intuïtiu i d’una gran gene­ro­si­tat i hones­te­dat”. Totes les per­so­nes que ha entre­vis­tat per escriure el lli­bre l’han rebuda, afirma, amb “un som­riure d’afecte”. És l’altre gran pro­digi d’aquest artista inclas­si­fi­ca­ble: que d’uns orígens pro­pers al drama en sortís un home tan vita­lista.

Hor­tolà, saba­ter i obrer de la cons­trucció, havia mode­lat les pri­me­res peces amb els tous de guix que que­ien a Domènec Fita, deu anys més gran que ell, men­tre escul­pia al pati de l’hos­pici, on van coin­ci­dir. “Es guar­dava els tros­sos a les but­xa­ques i d’ama­gat els tallava.” Aquell va ser el seu pri­mer con­tacte amb l’art, però la reve­lació va arri­bar men­tre tre­ba­llava a les vies del tren i se li va acos­tar una colla de joves atrets per la seva perícia en l’ús del mar­tell. Eren Josep Tarrés, Jaume Faixó i Enric Ansesa, que van ani­mar-lo a seguir la seva vocació. Glòria Gra­nell data d’aquest moment la cons­trucció del per­so­natge excèntric i aven­tu­rer, pot­ser perquè mai no aban­dona l’obsessió per “fer-se les coses ell mateix i no depen­dre de ningú”. Amb un hort a prop, deia, en feia prou. Els tallers que va tenir sovint no eren més que un ter­rat o una tenda aguan­tada amb qua­tre pals. Per­se­guint aquest ideal d’auto­no­mia, va viure en cases precàries, a Arbúcies, Sarrià, Vilobí, Vila-roja o Sant Martí de Llémena, on la seva hos­pi­ta­li­tat pro­pi­ci­ava unes xefles pro­pe­res al hap­pe­ning, asse­gura la biògrafa, fins que ho va dei­xar tot per afe­gir-se al movi­ment con­tra­cul­tu­ral gar­rotxí dels vui­tanta a Sant Sadurní de l’Heura i, final­ment, a Sous, en plena natura i tan allu­nyat del món, que va morir d’una absurda infecció en un quei­xal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia