Arts escèniques

Crítica

teatre

Claustrofòbia illenca

Miquel Àngel Raió (habitual especialista en videoprojeccions en els espectacles) va guanyar el premi Mallorca de textos teatrals 2020 amb aquest títol, que ara fa estada quatre dies al TNC. Fa bé Carme Portaceli d’acollir produccions d’obres que quedarien mortes massa d’hora al País Valencià i a les Illes Balears (i més amb el panorama d’una cultura negacionista de la dreta espanyola, que ha recuperat tots dos governs). A l’isolament físic i polític, s’hi suma un títol sobre el confinament i la soledat de les víctimes, una claustrofòbia duta a l’extrem.

En realitat, l’escena supera la paraula per la seva crueltat. Altres formes mou el punt de vista: tot i que la peça abordi la desprotecció de les dones que patien violència de gènere i que es van trobar confinades amb els seus botxins durant la pandèmia, la peça s’explica des de la veu de la filla adolescent (Àstrid Janer, entregada en una muntanya russa del present continu), que no sap com afrontar la situació de violència i de vidres trencats del pis.

La direcció és crua. La ràbia és el motor que fa transpirar els personatges i que, viscut des de la ingenuïtat d’una noia que s’està fent gran i vol descobrir el plaer, porta a espais quasi fantàstics i alhora terrorífics. La violència s’accentua dins del pis amb un dolor latent i una incapacitat de defensar-se. Al costat de la mare, l’Alba busca la fugida psicològica i física del pis. Ho fa sabent que se salta la norma, que pot entrar en contacte amb el virus que la contagiï, movent-se per intuïció, a través d’un cos que ja té un pla pensat però que no coneix el cervell.

El virus és una arma que, fora de les zones confinades, esdevé arma de doble tall: fereix i pot matar. Com la sida dels anys noranta. Altres formes, en realitat, aborda la por de la mort inesperada. De princesa, Alba fa el salt a reina. Per un moment, amb la seva mare, se sentirà invencible, com una gavina que planeja per sobre d’un barri degradat, de vides humils a les quals només l’excés els fa somiar una certa prosperitat. Raió, però, és inflexible amb tothom.

Altres formes
Companyia: L’Aviador
Autoria: Miquel Àngel Raió
Direcció: Miquel Àngel Raió, Conchi Almeda
Intèrprets: Conchi Almeda, Fenda Drame, Àstrid Janer, Albert Mèlich, Tura Torras
Dijous, 14 de desembre (fins avui), a la Sala Petita del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA