Cinema

Crítica

cinema

Dos vells amants als fogons

Juli­ette Binoche i Benoît Magi­mel van ena­mo­rar-se durant el rodatge de Les Enfants du siècle (1999), un film de Diane Kurys sobre la relació tumul­tu­osa de George Sand i Alfred de Mus­set, i van ser pare­lla durant uns anys. Pas­sat el temps, Tran Anh Hung ha fet que es retro­bes­sin a La pas­sion de Dodin Bouf­fant, en què inter­pre­ten uns vells amants (ell és un pres­tigiós gastrònom i ella, Eugénie, fa de cui­nera al seu ser­vei) que, com diu el per­so­natge assu­mit per Magi­mel, són a la tar­dor de la vida. Com si, a més, els actors recor­des­sin l’amor vis­cut quan encara eren joves, la pel·lícula està impreg­nada d’una certa malen­co­nia: quan la pare­lla sem­bla sen­tir-se més unida, apa­reix una malal­tia fatal. També hi és pal­pa­ble la nostàlgia. Ins­pi­rada en una novel·la de Mar­cel Rouff, ambi­en­tada a finals del segle XIX a l’antiga regió d’Anjou (que cor­res­pon­dria a l’actual depar­ta­ment de Maine i Loira) i publi­cada l’any 1920, reba­te­jada A fuego lento a l’Estat espa­nyol, és una rei­vin­di­cació de la tra­dició de la refi­nada alta gas­tro­no­mia fran­cesa, eclip­sada des de fa un cert temps per la moder­ni­tat culinària d’altres llocs, i dels pro­duc­tes de la França des ter­roirs com a con­tra­punt als sabors uni­for­mit­zats de l’actual glo­ba­lit­zació.

Pre­miat a Canes per la seva tasca com a direc­tor en aquest film, Tran Anh Hung (viet­na­mita prou afran­ce­sat per abor­dar l’adap­tació d’una novel·la de referència pel que fa a la cele­bració de la gran cuina fran­cesa) renova el seu cinema sen­so­rial, reve­lat fa trenta anys amb L’olor de la papaia verda, una pel·lícula, per cert, en què es cuina, com també en altres de seves de poste­ri­ors en què va deri­var cap a un este­ti­cisme emba­fa­dor. En aquest cas, però, la minu­ci­osa ela­bo­ració dels plats és l’ele­ment essen­cial. És així que tot comença amb la tan llarga com fas­ci­nant pre­pa­ració silen­ci­osa, coman­dada sàvia­ment per Eugénie, d’un àpat que Dodin Bouf­fon com­par­tirà amb un grup d’amics bur­ge­sos: de fet, hi ha una atmos­fera força bur­gesa en una pel·lícula amb un hedo­nisme com d’una altra època que, per això mateix, es fa seduc­tor.

Hi ha altres ela­bo­ra­ci­ons culinàries (com ara el sopar que fa que, per pri­mera vegada, el gastrònom cuini per a la seva esti­mada cui­nera) que mos­tren l’amor amb què s’han de fer les coses. I també una taula parada en un dia d’estiu fil­mada amb sen­si­bi­li­tat pictòrica. Hi ha alguna cosa cer­ta­ment pla­ent en aquest film, però també arriba un moment en què és pos­si­ble tenir una certa sen­sació d’empatx.

A fuego lento
Director: Tran Anh Hung
França, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia