Arquitectura

Ciutats

La petja de Montsoriu

La qualitat de les troballes arqueològiques és tan important i estan en tan bon estat que ho comparen amb Pompeia

Convertit en un pol d’atracció turística i cultural, el castell, que en els últims 25 anys ha renascut de la ruïna, troba un complement a les sales del Museu de la Gabella d’Arbúcies, on han obert un espai dedicat als Cabrera

El 2023 han pujat a Montsoriu 17.000 persones, cosa que demostra la potència d’una aposta pel turisme cultural

“El fet que s’aixequés en un turó de difícil accés, que quedés al marge dels conflictes de l’època moderna, no patís saquejos ni grans confrontacions militars i, amb el temps, les plantes i els arbres el cobrissin i alhora el protegissin, va fer que el castell de Montsoriu es mantingués aturat en el temps i es convertís en un jaciment arqueològic fonamental. Moltes dependències van quedar intactes i això va permetre descobrir materials fonamentals. Per mi, i és una apreciació personal, l’antic palau dels Cabrera és com una petita Pompeia.” Les paraules de Joaquim Mateu, arqueòleg, conservador del Museu de la Gabella i un dels responsables de la recuperació de la fortalesa que s’aixeca sobre el turó homònim, situat en un contrafort (649 m) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies, no van errades, i més si tenim present que els materials recuperats gràcies a les excavacions han permès documentar les formes de vida de les persones que habitaven el castell i les seves contrades a l’edat mitjana. D’altra banda, si avui Pompeia s’ha convertit en un important focus d’atracció turística, a Montsoriu, que és la perla de la proposta que redescobreix l’antic vescomtat dels Cabrera, des que el 2011 es van obrir les visites guiades, el 4 de novembre es va rebre el visitant 150.000. La xifra es pot valorar com un èxit espectacular, i més si tenim present que per arribar-hi des del pàrquing s’han de fer dos quilòmetres i mig de pujada i uns quants més de tornada i la grandiositat del recinte fa que la visita no baixi dels noranta minuts. Mateu assegura que aquesta és una activitat saludable, que per visitar el castell els interessats es fan un tip de caminar. Més enllà de l’acudit, però, en el fons amaga l’orgull pel reeiximent d’un procés de salvació i restauració que, iniciat l’any 1992 amb la mobilització social i la creació dels Amics del Castell, es va consolidar el 1994 amb la posada en funcionament del Patronat del Castell de Montsoriu, que un any més tard va engegar les primeres obres de restauració a la Sala Noble i, finalment, el 1998, la família de Ribot, que n’era la propietària, el va cedir al Consell Comarcal de la Selva. El 2011 es va obrir definitivament al públic.

Des que l’any 1995 l’arquitecte de patrimoni de la Generalitat Ramon M. Castells va redactar el projecte de restauració de la Sala Noble, les obres realitzades han anat adequant el ritme a les excavacions i així s’han recuperat i consolidat espais emblemàtics com la torre de l’Homenatge, la cisterna del pati d’armes, la Sala Gòtica, el cos de guàrdia i les muralles i talussos, i s’ha tingut molta cura a l’hora de classificar i estudiar els materials arqueològics. Hi destaquen el conjunt ceràmic, tant el que es va trobar als exteriors com els de l’interior de la cisterna de la bestorre del pati d’armes, entre d’altres, més de 400 objectes que formaven part de l’aixovar a les darreries del segle XVI –s’hi poden comptar copes de vidre, denes de corall, gerres, plats, escudelles i dos flabiols fets amb tíbies de xai–. En altres excavacions, s’han descobert des de puntes de fletxa de ballesta fins a sivelles, tisores, arnesos i parts singulars d’armament. Una persistent i ben estructurada campanya de comunicació en la qual ha tingut un paper destacat Joan Carles Codolà i l’aposta actual per l’herència dels Cabrera, proposta que lidera Àngel Vàzquez, han presentat Montsoriu com el millor castell gòtic de Catalunya, un dels recintes medievals més importants del país i un mirador privilegiat sobre la vall d’Arbúcies i el Montseny. A la vila, a les sales del Museu de la Gabella, s’ha obert l’espai dedicat als Cabrera. Mitjans audiovisuals n’expliquen la història i s’hi exposen més de 150 objectes que informen de com era la vida a Montsoriu: armes, objectes de vidre, la vaixella de taula... El 2023 han pujat al castell 17.000 persones, la qual cosa demostra la potència d’una aposta pel turisme cultural que no tan sols vol conèixer la història, sinó que comercialment repercuteix positivament a Arbúcies, Breda, Sant Feliu de Buixalleu, Viladrau i altres indrets de la Selva i el Montseny on encara es respira la petja dels Cabrera.

La profecia d’en Rueda
En un dels pròlegs del llibre sobre Montsoriu que va coordinar Joan Carles Codolà, Joan Manuel Rueda, exdirector del Museu de la Gabella, avui responsable de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, va escriure: “Un monument situat al Parc Natural del Montseny, a peu d’autopista, a 60 quilòmetres de Barcelona, a 50 de Girona i a 30 de la Costa Brava i del Maresme, té un altíssim valor i és necessàriament rendible. Si no ho aconseguim, alguna cosa hem fet malament.” Moltes coses s’han fet bé. Montsoriu és un referent al Principat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol