novetat editorial
Toews, l’art d’explicar la tragèdia amb un somriure
Miriam Toews (Canadà, 1964) va néixer a Steinbach, un petit poble mennonita del Canadà. Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista. Aquest jou religiós que va poder deixar enrere i el suïcidi del seu pare i d’una germana han marcat l’autora i, d’alguna manera, el contingut de les vuit novel·les que ha escrit, com ara Les tristes recances, Elles parlen i Una bondat complicada.
Toews ha guanyat tot de premis, com ara, i en dues ocasions, el Rogers Writers’ Trust Fiction Prize, un dels més importants del Canadà, el Governor General’s Award for Fiction i el Margaret Laurence Award. A més, Les tristes recances i Elles parlen han estat adaptades al cinema.
Tres generacions
Ara ens arriba Que no s’apagui la flama, publicada per Les Hores (amb traducció catalana d’Octavi Gil) i Sexto Piso (amb traducció castellana de Julia Osuna). “És la història de tres generacions de dones. Una actriu d’uns quaranta anys, mare soltera. La seva filla, de nou anys, que és qui dona el punt de vista de l’obra. I l’àvia de la nena i mare de l’actriu. Les tres viuen a Toronto. La nena ha estat expulsada de l’escola per una baralla i encarreguen a l’àvia que es faci càrrec de la seva educació. El context del llibre és una carta a un pare absent”, explica com a resum Miriam Toews per videoconferència.
La Swiv s’ha pres el consell de l’àvia massa literalment i ara està expulsada de l’escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l’àvia serà l’encarregada de la formació de la Swiv i ho farà d’una manera molt particular. Per exemple, la Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l’hivern. Amb l’àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran. Els mètodes de l’àvia potser són poc ortodoxos, però s’ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s’està acabant. La salut li falla, el nou nadó està a punt d’arribar i no té clar si es podrà il·luminar gaire temps més amb la flama de la Swiv.
Una de les diverses virtuts de Toews és que tot i el dramatisme de molts dels temes sobre els quals escriu sap mostrar històries amb un fons tràgic a través d’una literatura tendra i amable, commovedora i amb força sentit de l’humor, com en aquesta obra narrada des del punt de vista d’una nena. “El desafiament més important era aconseguir la veu d’una nena de nou anys i en les circumstàncies en què viu, amb una combinació de fortalesa i vulnerabilitat.”
Sobre aquesta combinació de drama i humor suau, els crítics en destaquen la capacitat de fer que la tristesa més insuportable sigui temperada pel somriure i es torni assumible. Toews ha estat comparada amb altres escriptores canadenques de renom, com ara Alice Munro i Margaret Atwood.
Una carta d’amor
“L’obra la vaig escriure per explicar-me, amb mentalitat de nena, el que va passar amb el meu pare i després amb la meva germana, que es van suïcidar, i en com ho podria explicar a les meves filles i, fins i tot, als quatre nets que ja tinc, perquè segur que algun dia es faran preguntes sobre la seva família”, comenta l’autora.
“És un tema difícil d’entendre per tothom, però encara més pels més petits. Amb tot, és una novel·la per a adults i amb un fons universal. I és que la mort és un tema cada cop menys tabú”, conclou.
