El Govern i els equipaments culturals nacionals aproven un decàleg per la llibertat d’expressió
La consellera Garriga i els 15 equipaments han presentat avui al Palau Marc el ‘Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha reunit avui al Palau Marc amb els responsables dels equipaments culturals nacionals amb qui s’ha consensuat i presentat el Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya. Garriga ha afirmat que “segurament és un decàleg que fa un any no haguéssim pensat aprovar, però és evident que els esdeveniments que estan passant en els nostres territoris veïns han fet comprometre’ns en la necessitat de garantir que es preservin aquests principis de llibertat i creació als nostres equipaments”.
L’elaboració d’aquest decàleg és fruit de les reunions que la consellera i els equipaments han dut a terme des del passat mes de juliol, en què arran dels canvis electorals al País Valencià i les Illes Balears es van abordar les amenaces a la llibertat d’expressió i els casos de censura envers la cultura i la llengua catalana. El text estableix una sèrie de principis que guiaran les accions i decisions en la gestió dels equipaments culturals públics a Catalunya, amb l’objectiu de preservar la integritat de la llibertat d’expressió amb aquests compromisos. El document recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l’autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca; disposar de protocols que detectin qualsevol mena de censura o autocensura en la seva programació, o establir mecanismes per vetllar per la transparència en el finançament governamental i el finançament privat de les institucions culturals. L’objectiu és garantir-ne la independència i evitar qualsevol tipus d’ingerència en les seves programacions.
El decàleg s’ha acordat amb els directors i directores del Museu Nacional d’Art de Catalunya; el MACBA; Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; l’Arxiu Nacional de Catalunya; el Museu d’Història de Catalunya; L’Auditori; la Biblioteca de Catalunya; el Liceu; el Teatre Nacional de Catalunya; el Mercat de les Flors; el Teatre Lliure; el Palau de la Música Catalana; la Filmoteca de Catalunya i el Santa Mònica.
El decàleg
1.El dret a la lliure expressió s’ha d’aplicar de forma universal, sense cap distinció per motius de raça, color, gènere, edat, capacitats funcionals i cognitives, idioma, religió, creença, opinió política, lloc de naixement o residència, origen social, posició econòmica o qualsevol altra condició.
2.Els equipaments culturals públics o sostinguts amb recursos públics han de garantir i impulsar aquest dret, amb especial atenció a les persones que pertanyen a minories ètniques, culturals i lingüístiques, a la interseccionalitat i a aquelles persones que estan en risc d’exclusió social per motius diversos.
3. Així mateix, han de contribuir a crear i mantenir un clima favorable a la llibertat d’expressió cultural i promoure les condicions materials que facilitin l’expressió del talent de forma lliure i sense limitacions.
4.Els equipaments culturals públics es comprometen a respectar l’autonomia d’artistes, creadors, comissaris, curadors i altres professionals de la cultura, evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca, i a disposar de protocols que detectin i evitin qualsevol mena de censura o autocensura en la seva programació, els seus continguts o l’exercici de la seva activitat.
5. Així mateix, han de garantir la diversitat de continguts, promovent la inclusió de veus i perspectives diverses. El fet que determinats continguts puguin suscitar polèmica o generar malestar entre alguns sectors de la societat no ha de ser motiu per evitar-ne la programació de forma preventiva ni per retirar-los de l’exhibició o la consulta pública. Contràriament, cal promoure el debat social constructiu al seu voltant i enfortir l’educació artística i el sentit crític de la població com a alternativa sòlida i eficaç a la temptació de censura.
6.Les úniques limitacions a la lliure expressió han de venir determinades per la legislació vigent i amb l’exclusiu objecte d’evitar la incitació a l’odi, l’hostilitat o la violència contra persones o col·lectius i garantir els drets i el benestar general en una societat democràtica. En cas que s’exerceixin, aquestes limitacions han de ser establertes per normes jurídiques transparents, subjectes al dret internacional i aplicades de forma proporcionada, coherent i no discriminatòria. L’adequada contextualització de les obres creades en altres moments històrics i socials pot ser una mesura efectiva en aquest sentit.
7.Per tal de garantir la llibertat d’expressió, les programacions i els continguts dels equipaments culturals públics o sostinguts amb recursos públics han de respondre a criteris clars i transparents. De la mateixa manera, les persones responsables de les programacions i continguts d’aquests equipaments han de ser escollides seguint criteris clars i transparents i la seva tasca ha d’estar subjecta a l’escrutini públic, per tal de garantir la independència de les institucions culturals de la ingerència política.
8.Així mateix, s’han d’establir mecanismes per vetllar per la transparència en el finançament governamental i el finançament privat de les institucions culturals per tal de garantir-ne la independència i evitar qualsevol tipus d’ingerència i biaix en la gestió, programació i contingut.
9.Els equipaments han de vetllar perquè els artistes, creadors, comissaris, curadors i altres professionals de la cultura que col·laboren o participen en les seves programacions i continguts tinguin garantits els seus drets laborals i de propietat intel·lectual com a mesura de protecció del dret de llibertat d’expressió.
10.Ningú no podrà invocar aquest decàleg ni el principi de llibertat d’expressió per atemptar contra els drets i les llibertats fonamentals proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans i garantits pel dret internacional, o per limitar-ne el seu àmbit d’aplicació.
