Llibres

LLibres

Tradueixen per primer cop de l’ídix una novel·la sobre els supervivents de la Xoà

Joan Ferrarons s’ha afrontat per primera vegada en la llengua original a ‘A passes cegues per la terra’, de Leib Ròkhman

El traductor Joan Ferrarons s’ha afrontat per primera vegada a l’adaptació de la llengua ídix al català amb A passes cegues per la terra, de Leib Ròkhman (1918-1978), publicada per Club Editor. Idioma encara viu, però amb un ús quotidià molt reduït a comunitats devotes, només s’estudia a tres ciutats europees: Londres, Berlín i París, a les quals ha hagut de viatjar Ferrarons per familiaritzar-se amb la cultura que li ha permès lliurar el llibre de Ròkhman traduït al català (fins ara només n’hi havia traduccions directes en hebreu i francès) després de cinc anys llargs de feina i com “una manera d’honrar aquesta tradició jueva centreeuropea”.

A passes cegues per la terra, escrita en ídix el 1968, narra el desarrelament i el sofriment dels supervivents de la Xoà a partir de l’endemà de la fi de la Segona Guerra Mundial. “Intenten reprendre i començar una nova vida als seus països d’origen, però no poden perquè hi ha altra gent ha ocupat casa seva mentre ells eren als camps nazis, i a Polònia, d’on procedeixen la majoria, continua havent-hi matances de jueus fins i tot acabada la guerra”, ha explicat Ferrarons en la presentació de la novel·la a la premsa. Aquest rebuig empeny els supervivents a un desplaçament erràtic per Suïssa, Amsterdam o Alemanya, fins que finalment alguns emigren a Palestina o a l’acabat de crear estat d’Israel.

En la novel·la apareixen diversos personatges centrals: X, que vertebra tota la narració; un matrimoni que ha sobreviscut a l’extermini; el Jo, que “no se sap ben bé qui és i que s’acosta molt a X”, i un quart personatge col·lectiu, el Nosaltres, testimoni que “aquest viatge no el fan sols, sinó tot un grup humà, un grup de jueus que comparteixen una experiència molt dura de desarrelament i sofriment”.

Sobre la llengua original, el traductor ha apuntat que, quan Ròkhman va escriure la novel·la, ja es veia clar que l’ídix no tindria continuïtat com a llengua normal. “Si fa aquest gest d’escriure en una llengua a punt de morir, és per honrar la tradició mil·lenària de la cultura jueva”. Per la seva banda, Joan Ferrer, doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història, ha afirmat que A passes cegues per la terra és “la gran novel·la sobre la condició moral i humana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona