Llibres

NOVETAT EDITORIAL

Quan no cal separar el gra de la palla

Andreu Martín ha fet un interessant joc creatiu a la novel·la ‘Allò que només els passa als altres’

L’autor proposa una reflexió sobre la veritat i la mentida a través de les vivències d’un advocat

A punt de començar la 19a edició de BCNegra, les novetats del gènere disparen des de tots els terrats

Falta menys d’una set­mana perquè comenci la 19a edició del fes­ti­val BCNe­gra, que tindrà lloc del 5 a l’11 de febrer. Andreu Martín (Bar­ce­lona, 1949) és un autor que sem­pre hi ha par­ti­ci­pat, perquè sem­pre té nove­tats, més que per ser un tre­ba­lla­dor incan­sa­ble –que també–, perquè és una mena d’addicte a la cre­ació literària. Ara pre­senta Allò que només els passa als altres, en català a Crims.​cat/​Clandestina i en cas­tellà, amb versió de l’autor, a Alrevés.

De nove­tats del gènere, n’hi ha mol­tes, autors con­sa­grats com Den­nis Lehane (Golpe de gra­cia), Ber­nard Minier (El valle), Jo Nesbo (La casa de la nit), San­drine Des­tom­bes (Ritual), Xavier Ali­aga (Això no és un wes­tern), Ben­ja­min Black (Les ger­ma­nes Jacobs), Maj Sjöwall (La dona que s’assem­blava a greta Garbo), les obres de Maria Antònia Oli­ver que estan ree­di­tant a La Magrana, el retorn de la Petra Deli­cado d’Ali­cia Gime­nez Bart­lett amb La mujer fugi­tiva... També hi ha autors debu­tants o no gaire cone­guts, com ara Nil Kan­del (Les fla­mes de l’odi), Mer­ce­des Rosende (Lágri­mas de coco­drilo), Gal Gomila (Sotto voce), Marc Font (La modista de Gràcia), Gemma Romeu Puntí (Ben­vin­gut al caos), Bru Rovira (Matar el direc­tor)... I això només és una llista reduïda.

Entre tanta nove­tat pot cos­tar des­triar el gra de la palla i Martín ho posa fàcil: ell sem­pre és gra. La seva capa­ci­tat per crear i la seva tècnica nar­ra­tiva fan que sem­pre par­teixi d’una nota mínima alta. En algu­nes obres aquest gra és més ufanós que en altres, la nota és més alta, perquè no vol limi­tar-se a escriure novel·les de fórmula, no es vol escar­xo­far al seu espai de con­fort, i cada obra l’afronta com un nou repte i amb la intenció d’anar més enllà, pels lec­tors i per ell mateix. No es vol avor­rir. Tot i la llarga car­rera, con­ti­nua bus­cant camins poc tran­si­tats. Si cal, es bara­lla amb el pro­jecte, fins al punt d’estar temp­tat de dei­xar-ho estar...

En el cas d’Allò que només els passa als altres, la pista de com hem d’inter­pre­tar l’obra la tenim al títol. “Els autors i lec­tors de novel·la negra no solem ser poli­cies i, encara menys, delinqüents. No per­ta­nyem a aquest món però ens agrada acos­tar-nos-hi a través dels dia­ris, la tele­visió, el cinema, els lli­bres... I, tot ple­gat, són coses que els pas­sen als altres”, comenta Andreu Martín. “És un món que sabem que exis­teix, que con­viu amb el nos­tre però que afor­tu­na­da­ment no ens toca de prop. I quan ens toca de prop, és una desgràcia!”

El pro­ta­go­nista és Marc Olvan, un advo­cat d’ofici, alcohòlic i ena­mo­radís, a qui una mare des­es­pe­rada perquè el seu fill està en presó pre­ven­tiva de manera injusta encar­rega que bus­qui draps bruts de Daniel Tru­ji­llo, el jutge que ha enviat a presó el seu fill. 

Olvan es mou, en bona part de l’obra i com a espec­ta­dor pri­vi­le­giat, per una Bar­ce­lona mar­cada per les màfies, on el jutge Tru­ji­llo lluita con­tra el perillós clan dels Kli­movsky. La idea, per tant, és que l’acció de la trama passi, d’alguna manera, al marge de la vida del pro­ta­go­nista, al con­trari del que els lec­tors estem acos­tu­mats.

Aquesta pre­missa cre­a­tiva no vol dir que a l’obra no passi gaire cosa, en pas­sen mol­tes de les clàssi­ques: assas­si­nats pels car­rers, batu­des poli­ci­als, deten­ci­ons, pres­si­ons psi­cològiques, deci­si­ons arris­ca­des, seduc­ci­ons de tota mena... Però totes –fins i tot el clímax final amb una última piru­eta de Martín– són nar­ra­des de lluny. “Perquè algú ho explica, perquè es lle­geix als dia­ris, perquè se suposa, es rumo­reja... Amb la inse­gu­re­tat de saber si deu ser veri­tat o no. La meva intenció ha estat que el relat es con­ver­teix en una reflexió sobre la veri­tat i la men­tida, sobre el que vivim, el que ens expli­quen que vivim, el que inter­pre­tem que vivim...”

Martín, cada cop més, escriu la pri­mera versió en català i, després, en fa la versió cas­te­llana. Versió, perquè es per­met mol­tes llicències a l’hora de tra­duir. En cas­tellà li surt de manera més natu­ral el món exte­rior, l’acció. En català, el món inte­rior, els sen­ti­ments.

“Aquest lli­bre m’ha cos­tat molt d’escriure perquè el que jo domino de debò son els enfron­ta­ments per­so­nals, les llui­tes, les per­se­cu­ci­ons, el gore, la peripècia, el pati­ment en pri­mera per­sona. Tota l’estona em veia tan lluny dels autèntics esce­na­ris de la novel·la que em sem­blava que no acon­se­gui­ria fer que cap lec­tor s’hi interessés”, con­fessa. Afor­tu­na­da­ment la va enlles­tir. La seva por era del tot infun­dada.

La segona novel·la de Pol Guasch manté l’exigència del seu debut

Ofert a les mans, el paradís crema és “un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant i cada desenllaç augura un nou començament; desordenat com la memòria, fosc i lluminós alhora, és un text melancòlic com assistir a la fosa en negre de la joventut”. Pol Guasch (Tarragona, 1997) és autor de Napalm al cor (premi Anagrama 2021) i, també, dels llibres de poemes Tanta gana (premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (premi López-Picó 2021). Guasch ressegueix la història de dos amics, la Rita, que viu dalt d’un cim, i el Líton, que ve de la ciutat : la infantesa en contextos oposats, la descoberta del desig, els amors i la nostàlgia del futur que no serà. Junts, viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció. En un món abocat al col·lapse converteixen l’amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.

Ofert a les mans...
Autor: Pol Guasch
Editorial: Anagrama
Pàgines: 160
Preu: 17,90 euros

Sis pensadors catalans pensen i escriuen sobre el pensament

Sis pensadors contemporanis catalans conviden a explorar les dimensions del pensament humà al llibre Per què pensar?, dins la col·lecció La Blanca. Els autors reflexionen sobre què implica pensar avui en dia a través de diferents idees en un món “cada vegada més accelerat i digital”. També es proposen fer arribar la filosofia a un públic més ampli, a través d’uns textos sense tecnicismes, que ofereixen la visió de cada pensador sobre una gran varietat de temes: Breu història del pensament: el bolígraf i el pastís, de Xita Rubert (Barcelona, 1996); L’estufa, el Calvari, Eros, de Raül Garrigasait (Solsona, 1979); El valor de pensar, de Marta Jorba (Barcelona, 1985); Per què pensar? “Nanos gigantum umeris indidentes”, de Jaume Casals (Barcelona, 1958); Pensar a camp obert, de Fina Birulés (Girona, 1956), i Meditacions, de Josep Ramoneda (Cervera, 1949), que, a més, és el director de la col·lecció.

Per què pensar?
Autor: Diversos
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 160
Preu: 18,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.