Patrimoni

PATRIMONI

La Cartoixa d’Escaladei recupera l’església

Trenta anys després que s’obrís a la visita pública, la Cartoixa d’Escaladei, fundada al segle XII per monjos provençals i que va ser la primera de la península ibèrica, culmina un ambiciós projecte de recerca i rehabilitació amb la recuperació de l’església, un dels seus elements claus. Aquest divendres, les conselleres Ester Capella (Territori) i Natàlia Garriga (Cultura) han inaugurat les obres de restitució del temple, que també han permès recuperar nombrosos materials renaixentistes; bona part del paviment original, tant de l’església i del sagrari com de la sagristia –que s’ha restaurat i s’ha reconstruït amb rajola nova en aquells punts on mancaven les peces originals– i que també ha permès la descoberta de tres capelles gòtiques de principis del segle XV.

L’actuació, impulsada per Cultura i inclosa en el pla director del monument de 2007, ha consistit principalment en la reconstrucció del temple, en ruïnes des de la desamortització del 1885, una operació que va fer desaparèixer la comunitat religiosa i va provocar l’inici de la destrucció del conjunt.

En els darrers anys aquest conjunt del Priorat havia anat recuperant part de les estructures mig derruïdes i malmeses després d’anys de saqueig i espoli. Les anteriors actuacions a la cartoixa prioratina havien permès obrir diversos espais de la cel·la C, com l’hort i el mirador –la cel·la es va reconstruir, seguint fidelment l’original, per fer més comprensible el model de vida dels monjos. I ara es posa punt final a tot el projecte amb la recuperació de l’església, en la qual s’han invertit més de 4 milions d’euros. Un fi d’etapa que coincideix amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació.

Els treballs no han estat fàcils. La degradació del conjunt queda evident després que s’hagin hagut de retirar entre un metre i mig i quatre metres de runa on estaven soterrades les diferents estances del temple. Les tasques de desenrunament han deixat al descobert les tres capelles gòtiques, així com d’un altre gran edifici, la capella del Santíssim, un espai del qual només se’n tenia informació documental, però poques evidències arquitectòniques. Ara s’ha comprovat que es tracta d’una construcció amb una nau coberta per una volta de creueria i capelles laterals. Espais com el tabernacle escultòric monumental o les sagristies també han pogut emergir de les runes i propiciar la interpretació històrica del monument.

Per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la rehabilitació de l’església significa, “no només els anys de treball i la inversió, sinó també el compromís continuat de les institucions del territori, la mirada estratègica i integral, la ferma confiança en el projecte i, en definitiva, l’amor pel patrimoni”. Garriga ha anunciat que el monument s’inclourà, a finals d’any, al projecte immersiu Ulls de la història. “Ara cal que tothom pugui conèixer la seva història a través d’aquests ulls inclusius i vivencials”. Garriga també ha donat “el màxim suport i tot l’acompanyament” perquè la candidatura Priorat-Montsant-Siurana sigui declarada patrimoni mundial per la Unesco i perquè “aquest paisatge cultural tingui el màxim reconeixement”.

El conjunt cartoixà ha recuperat “l’esplendor”, segons la consellera de Territori, Ester Capella, que ha posat de manifest la “simbiosi entre el monument i l’entorn natural”, si bé l’inici de les obres va ser “feixuc” per la coincidència de l’esclat de la pandèmia.

Escala de Déu

La Cartoixa d’Escaladei està situada en una vall de la Serra del Montsant, en un indret on, segons explica la llegenda, un pastor havia vist en somnis àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi. D’aquí el nom d’Escaladei (o Escala de Déu). Els seus orígens es remunten a l’any 1194 amb la donació de terres del rei Alfons el Cast a un grup de cartoixans procedents de la Provença. Durant la seva llarga història, la cartoixa va ser objecte de successives remodelacions que es van estendre fins al segle XVIII, en què va quedar configurada una cartoixa amb tres claustres i trenta cel·les per als monjos. La desamortització de 1835 va acabar amb la vida cartoixana i amb la destrucció del conjunt.

Aquest cap de setmana, dies 27 i 28 de gener, hi haurà jornades de portes obertes perquè la ciutadania pugui visitar el que és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona
MÚSICA

La nova psicodèlia catalana

Girona