Música

música

Carmen 113 publica ‘Diva’ amb la ferma voluntat d’expandir-se a Amèrica

El grup gironí presenta aquesta nit el seu sisè àlbum, amb un ple absolut, a la sala Sol de Madrid dins del festival Inverfest

Car­men 113 acaba de publi­car Diva (U98 Music), el seu sisè àlbum en 26 anys des tra­jectòria amb dues eta­pes ben dife­ren­ci­a­des. Diva (“Volíem un nom en femení i que fos un títol d’una sola paraula, com Hipnótica”, explica Jaume Nadal, veu prin­ci­pal) com­pleta la tri­lo­gia ini­ci­ada amb Dis­cu­tir des­nu­dos (2018) i con­ti­nu­ada amb l’esmen­tat Hipnótica (2021), els dos dis­cos que de manera pro­gres­si­va­ment ascen­dent han por­tat la banda a grans esce­na­ris com el del fes­ti­val Sono­rama i a unes xifres con­si­de­ra­bles a les pla­ta­for­mes com ara Spo­tify , on entren regu­lar­ment a les llis­tes ofi­ci­als i es mouen entre les 15.000 i les 20.000 repro­duc­ci­ons diàries. Aquesta mateixa nit, per exem­ple, Car­men 113 actua a la històrica sala El Sol de Madrid, amb les entra­des exhau­ri­des des de fa dies, en un con­cert pro­gra­mat dins del fes­ti­val Inver­fest. La gira esta­tal, que va començar el 20 de gener al fes­ti­val gironí Neu!, con­ti­nuarà el 16 de febrer a Bil­bao, el 5 d’abril al Cruïlla Pri­ma­vera de Bar­ce­lona, l’11 de maig a El Vid Fes­ti­val de Dai­miel i, com a fes­ti­vals d’estiu ja con­fir­mats, al Pla­neta Sound de Pon­fer­rada i, de nou, al Sono­rama Ribera d’Aranda de Duero. “Ara volem començar a obrir camí cap a fora de l’Estat espa­nyol, a països com ara Mèxic i Argen­tina. La idea d’expan­dir-nos cap a Amèrica la tenim entre cella i cella”, remarca Nadal, que ha coproduït el disc amb el gui­tar­rista Alfredo Moreno, als seus Eufònic Estu­dis. Com­ple­ten el grup el bate­ria Rafa Gallardo, el gui­tar­rista Jordi Martín, el bai­xista Roger Tor i el teclista Albert Case­llas.

Diva inclou nou temes, sis dels quals ja es van avançar prèvia­ment com a sin­gles al llarg del 2023. Després de la incendiària i balla­ble Piro­manía, llançada ara fa un any, van arri­bar Lánzame hacia ti, A.M.A.R.T.E., Bai­lar llo­rando , Impa­ra­bles i Mejo­ras el momento. Els gai­rebé 32 minuts de música del disc es com­ple­ten amb les fins ara inèdites Pequeños tra­pe­cis­tas, El frágil equi­li­brio i Espa­cio tem­po­ral. Són cançons de pop i algu­nes clara­ment disco-pop, amb bones melo­dies, tor­na­des ide­als per can­tar en grans fes­ti­vals i rit­mes inequívoca­ment balla­bles i gui­tar­res funk, que reme­ten a Chic o Daft Punk, citats direc­ta­ment pel can­tant com a refe­rents. “No tinc cap pro­blema en dir que fem pop, perquè ho tinc molt clar. No fem indie, sim­ple­ment som indies perquè som inde­pen­dents i ens ho ges­ti­o­nem tot nosal­tres. Jo vol­dria sonar a les radiofórmu­les, l’únic pro­blema és que no ens hi volen perquè apos­ten només per unes deter­mi­na­des coses”. La música de Car­men 113 , però, trans­met sovint mis­sat­ges agre­dolços: “Fem cançons apa­rent­ment fes­ti­ves, però en canvi les lle­tres són més aviat tris­tes i sobre­tot no són banals. És molt si esti­gues­sin can­ta­des des la fos­cor d’un pou, però sem­pre inten­tant bus­car la llum ”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia