Altres

CENTRES D'ESTUDIS

D’una punta a l’altra del país

Els centres d’estudis són vitals per impulsar treballs d’història local i defensar el patrimoni dels territoris de parla catalana

La coordinadora que els aplega ha iniciat una campanya per atreure gent jove i frenar la manca de relleu generacional

Els centres d’estudis “són una plataforma interessantíssima per a la gent jove inquieta”
No és igual un centre de Barcelona que un de l’Alt Urgell, però en tots hi ha inquietud pel coneixement

Seria força com­pli­cat conèixer la història més pro­pera, la que posa el focus en el detall de la pro­xi­mi­tat geogràfica i des de l’escala local, si no fos per la ingent tasca de recerca i de difusió que duen a terme els cen­tres d’estu­dis que s’escam­pen per arreu dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana. Cadas­cun des del seu tros de país, aquests tipus d’asso­ci­a­ci­ons han pro­pi­ciat la publi­cació d’un incomp­ta­ble volum de tre­balls de recerca i d’arti­cles d’història local a les res­pec­ti­ves revis­tes que edi­ten. Han nodrit la història petita, la nos­tra història. “Estem molt con­tents perquè és una manera de conèixer el país a través d’arti­cles que es gene­ren d’una punta a l’altra del ter­ri­tori.” Ho explica Josep San­tes­ma­ses, pre­si­dent des de fa vint-i-tres anys de la Coor­di­na­dora de Cen­tres d’Estu­dis de Parla Cata­lana (CCEPC), una fede­ració que aglu­tina 140 cen­tres i enti­tats simi­lars dedi­ca­des “a l’estudi, la pro­moció, la divul­gació, la difusió i la defensa del patri­moni cul­tu­ral i natu­ral i altres temes humanístics”. Entre tots han gene­rat “un pòsit impor­tant de publi­ca­ci­ons de tota mena”: de ciències, medi ambi­ent, lite­ra­tura, etno­lo­gia...

L’ori­gen del model de cen­tres d’estu­dis l’hem d’anar a bus­car a la post­guerra, als anys qua­ranta, en aquells temps en què calia tran­si­tar pels caus d’opo­sició a la dic­ta­dura. “Es creen uns pocs cen­tres per inten­tar resis­tir i fer alguna acti­vi­tat, sobre­tot lli­gada amb la història local.” I és amb la tran­sició democràtica que “hi ha una eclosió” d’aquest tipus d’asso­ci­a­ci­ons. Per això actu­al­ment n’hi ha molts que ja han superat els seus qua­ranta anys de vida. “Aque­lla eclosió dels anys setanta i pri­mers dels vui­tanta podria haver estat una fla­ma­rada pròpia del temps de la Tran­sició, però el model ha fun­ci­o­nat i actu­al­ment s’estan cre­ant cen­tres. Durant totes aques­tes dècades, cada any es creen cen­tres nous, tant locals com comar­cals.” I la coor­di­na­dora ha emprès una cam­pa­nya per cap­tar-ne de nous. I també per envol­tar-se de gent jove que tren­qui la per­cepció, gene­ral a tot el món asso­ci­a­tiu i de la cul­tura popu­lar, que aques­tes són coses de la gent gran i per a la gent gran.

Per què ha fun­ci­o­nat aquell model de cen­tres d’estu­dis? Per diver­ses raons. Una de pes: “Perquè per fer un cen­tre d’estu­dis no tens un manual ni has de com­plir uns requi­sits. Són les per­so­nes que el volen impul­sar, les seves inqui­e­tuds i el ter­ri­tori. No és igual un cen­tre d’estu­dis en un barri de Bar­ce­lona, que també n’hi ha molts, que un de l’Alt Urgell, que té un gran ter­ri­tori però poca població. Els estu­dis són dife­rents, tot i que sem­pre hi ha aquesta inqui­e­tud pel conei­xe­ment”, explica San­tes­ma­ses, que també és pre­si­dent del Cen­tre d’Estu­dis del Gaià, vice­pre­si­dent segon de l’Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner i codi­rec­tor de les revis­tes Plecs d’Història Local i La Res­closa. “El nos­tre objec­tiu és fomen­tar el conei­xe­ment, en català, a par­tir de les recer­ques, la publi­cació, el debat, les rutes, con­ferències, tro­ba­des...”, deta­lla.

Inte­gren la coor­di­na­dora cen­tres del Prin­ci­pat, les Illes, el País Valencià i la resta de ter­ri­to­ris de parla cata­lana. “Va ser un gran encert, en el moment de la cre­ació de la coor­di­na­dora, d’obrir-nos a tots els ter­ri­to­ris. En la cons­ti­tució ja hi ha algun cen­tre valencià. Abraçar tot el ter­ri­tori ha estat clau, perquè aglu­ti­nem tot el país, cul­tu­ral­ment par­lant.” “Hi ha hagut acti­vi­tats que s’han fet a Guar­da­mar, al sud; a Ceret, al nord; a la Riba­gorça Ara­go­nesa o a Maó, per aquesta ter­ri­to­ri­a­li­tat que tenim, que és molt gran”, subrat­lla el pre­si­dent.

El relleu gene­ra­ci­o­nal és una de les inqui­e­tuds, gene­ral en molts altres sec­tors, però també en el del món asso­ci­a­tiu. “Nor­mal­ment hi ha molts jubi­lats, perquè tenen temps lliure i ganes, però hi ha molta diver­si­tat i hi ha cen­tres que s’han reno­vat molt. Cada cen­tre és un món”, asse­gura San­tes­ma­ses. I per això molts inten­ten cap­gi­rar la situ­ació i evi­tar que els joves pen­sin que par­ti­ci­par en aquest tipus d’enti­tat no va amb ells: “Hem de tren­car aquesta imatge, perquè tam­poc no és real”, asse­gura l’his­to­ri­a­dor Miquel Àngel Fuma­nal, pre­si­dent del Patro­nat d’Estu­dis Històrics d’Olot i Comarca (Pehoc). Aquest és, jus­ta­ment, un dels cen­tres que actu­al­ment dis­po­sen d’una junta més jove i que també aple­guen la par­ti­ci­pació de més joves. “El Pehoc té unes carac­terísti­ques que altres no tenen: donem un doble premi anual, en huma­ni­tats i en ciències, en dos moments del mes d’octu­bre, en els quals pre­miem en cate­go­ries dife­rents els millors tre­balls de recerca que han fet alum­nes d’ins­ti­tut de la Gar­rotxa, i no només d’aquí, sinó de més de deu comar­ques de Cata­lu­nya”, explica. Això els per­met fer-se conèixer entre els joves: “Amb aquests estu­di­ants, que tenen 17 o 18 anys, esta­blim una comu­ni­cació i saben què és el Pehoc; els expli­quem tot el que fem, els donem el guardó, els donem diners, els ofe­rim una petita publi­cació del tre­ball que han fet i fins i tot la pos­si­bi­li­tat d’esta­blir con­tac­tes amb empre­ses, perquè aquests pre­mis tenen patro­ci­na­dors pri­vats. A més, se’ls diu si volen for­mar part del cen­tre, ofe­rint-los una petita par­cel·la de res­pon­sa­bi­li­tat.” Uns i altres es retro­a­li­men­ten: l’asso­ci­ació neces­sita reno­var-se i, a la vegada, “hi ha joves amb inqui­e­tuds i que neces­si­ten fer coses. Hi ha un punt de tro­bada”. Per Miquel Àngel Fuma­nal, els cen­tres d’estu­dis “són una pla­ta­forma interes­santíssima per a la gent jove inqui­eta”.

La coor­di­na­dora par­ti­cipa en l’orga­nit­zació –con­jun­ta­ment amb la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i l’Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner (IRMU)– del Congrés de Joves Inves­ti­ga­dors en estu­dis locals. La pri­mera edició tindrà lloc del 17 al 19 d’abril en diver­sos espais de Tar­ra­gona, prin­ci­pal­ment al Cam­pus Cata­lu­nya de la URV. Però està pre­vist que vagi iti­ne­rant i que cada dos anys s’orga­nitzi en una uni­ver­si­tat dife­rent. “Par­ti­ci­pem al comitè orga­nit­za­dor perquè ente­nem que és part del nos­tre futur. Als cen­tres d’estu­dis cada vegada hi ha més gent amb més for­mació uni­ver­sitària i vin­cu­lada a la uni­ver­si­tat i això també ha fet pos­si­ble millo­rar la qua­li­tat de les revis­tes. Aquest és un altre poten­cial avui dia.” Les revis­tes dels cen­tres d’estu­dis són con­sul­ta­bles al repo­si­tori Racó (Revis­tes Cata­la­nes amb Accés Obert). “Els cen­tres, d’entrada, fem una cosa bàsica, que és treure un volum cada any amb tota la recerca; està tot digi­ta­lit­zat i és aquí que la recerca està a l’abast amb un clic de qual­se­vol ordi­na­dor o mòbil”, des­taca Fuma­nal.

El d’Olot no és l’únic que no pateix per la manca de relleu gene­ra­ci­o­nal. “Som una mica la rara avis però no som únics, perquè hi ha altres cen­tres de Cata­lu­nya que estan més que reno­vats i actius”, com el de la Ribera d’Ebre o el Cen­tre d’Estu­dis del Ripollès, entre altres, que fa qua­tre anys també va reno­var la junta amb mem­bres joves. “Cadascú amb la seva idi­o­sincràsia estira el jovent de llocs dife­rents. Nosal­tres tenim la sort de comp­tar amb aquests pre­mis que són una font contínua i ines­go­ta­ble de gent”, explica Fuma­nal.

L’INS­TI­TUT RAMON MUN­TA­NER

L’any 2003, a par­tir d’un acord esta­blert entre la Gene­ra­li­tat i la Coor­di­na­dora de Cen­tres d’Estu­dis de Parla Cata­lana, es va crear l’Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner, que té la seu al Mas de la Coixa de Móra la Nova i que dona suport als cen­tres, impulsa acti­vi­tats i ajuda a fer difusió. Un finançament públic que és vital. Entre els catorze mem­bres que inte­gren el patro­nat, fins ara for­mat per repre­sen­tants de la Gene­ra­li­tat i de la coor­di­na­dora, recent­ment s’hi han incor­po­rat dos mem­bres de la Fede­ració d’Ate­neus de Cata­lu­nya. Tot un trípode que sosté el tre­ball, mol­tes vega­des invi­si­ble per al gran públic, de la soci­e­tat més inqui­eta per la defensa del patri­moni cul­tu­ral i natu­ral. La coor­di­na­dora, per exem­ple, munta tro­ba­des ter­ri­to­ri­als, expo­si­ci­ons iti­ne­rants o unes jor­na­des d’his­to­ri­o­gra­fia: “Es tria un tema històric i es bus­quen per­so­nes espe­ci­a­lis­tes en aquell període que facin una recensió del que s’ha publi­cat a nivell d’història local.” S’orga­nit­zen a Lleida cada dos anys. Un any es fan les jor­na­des i l’any següent en publi­quen el recull. L’IRMU també ha fet estu­dis sobre els jocs en la història, sobre la festa i el foc..., i con­voca una beca de recerca històrica sobre els ate­neus, Terra d’Ate­neus, que ja té vuit volums publi­cats. La CCEPC, a més, forma part del Memo­rial Democràtic de la Gene­ra­li­tat i, entre altres tre­balls, ha publi­cat una recerca sobre la història oral.

50.000 ASSO­CI­ATS

En aquests moments no hi ha dades actu­a­lit­za­des de la quan­ti­tat de per­so­nes vin­cu­la­des direc­ta­ment a cen­tres d’estu­dis. Quan Fer­ran Mas­ca­rell va ser con­se­ller de Cul­tura (del 2010 al 2016) va voler dis­po­sar d’aques­tes dades i es van comp­ta­bi­lit­zar. “Crec que van sor­tir uns 50.000 asso­ci­ats només a Cata­lu­nya, i eren dades pro­vi­si­o­nals”, avisa San­tes­ma­ses, per a qui “pot­ser el nom­bre de socis no és el més impor­tant en alguns cen­tres, sinó la gent que es mou al vol­tant de les seves acti­vi­tats”.

Queda molta corda per als cen­tres d’estu­dis de parla cata­lana. “Si no hi hagués relleu gene­ra­ci­o­nal, si no es creés cap cen­tre d’estu­dis i si les acti­vi­tats bai­xes­sin, lla­vors seria pre­o­cu­pant. Però no és així. Es creen nous cen­tres, i hi ha gent jove que s’hi implica”, des­taca San­tes­ma­ses. Per ell, la satis­facció d’haver-s’hi impli­cat és inqüesti­o­na­ble: “Als que fa anys que hi som ens ha omplert la vida, ens ha enri­quit. Hem fet conei­xen­ces per arreu, d’una punta a l’altra del país.”

Pobles abandonats
Un dels projectes de més envergadura en què participa la coordinadora, juntament amb l’Institut Ramon Muntaner i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el dels pobles abandonats, que des de l’any 2018 documenta les unitats poblacionals que han tingut un abandonament total o parcial. L’objectiu és presentar propostes de futur per revertir aquest procés i el desequilibri territorial. “Els equips treballen territorialment fent fitxes i mapes a partir dels resultats, i també s’ha creat un web”, explica Josep Santesmases.
Les revistes, d’accés obert
Els treballs de recerca històrica que publiquen els centres d’estudis es poden consultar al repositori Racó (Revistes Catalanes amb Accés Obert). “Són consultables arreu del món i això dona una difusió molt gran”, destaca el president de la coordinadora, Josep Santesmases. La tasca d’introduir tot el material que ja hi havia publicat l’ha dut a terme l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i actualment cada centre que publica revistes les hi va incorporant. Com a coordinadora també publiquen una revista semestral (‘Frontissa’) i l’IRMUr publica la revista trimestral els ‘Plecs d’Història Local’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia