Arts escèniques

Crítica

Descrostar el poder amb la paraula

Homar es deixa caure del cavall per abraçar l’aura de Peter Brook

Els místics convocaven a una pau espiritual sense límits. Per això, eren quasi tan mal vistos com les remeieres. Els uns cantaven a abandonar-ho tot per pertànyer-se del tot; les altres trobaven en l’observació de la natura remeis que sobreposaven el cos. Tots dos vivien fora de la rigidesa de l’Església.

Lluís Homar té la intuïció per tensar un muntatge desproveït de més trama que un prec conceptual amb comptades paradoxes. El cant a cappella i l’estaticisme són altres eines que, lluny de persuadir amb estratagemes de thriller, opten per la nuesa del conte sota d’un baobab. Aquell Lluís Homar, militant de fer un teatre popular amb intel·ligència, ara es deixa caure del cavall per abraçar l’aura de Peter Brook. Dona una nova densitat a la seva presència, similar a la d’Alma y palabra. Ara no s’amaga en un personatge i una trama. És igual si Homar ens serveix, o no, una altra màscara. En aquesta lentitud, hi ha el pes de la reflexió aclaparadora. I, com en una càrrega de profunditat d’Angélica Liddell, un s’hi pot deixar arrossegar i captar l’abisme, l’infern i sortir-ne redimit. És el viatge a la profunditat de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu.

Homar indicava, quan va ser triat director del Teatro Clásico, que s’hauria de donar veu a autors de l’època més enllà del castellà. A El templo vacío hi inclou Llull i Verdaguer. Al Romea, a més, les giragonses del seu pensament els diu en català per primer cop. Les creences com la llengua poden ser acollidores: buidar-se del tot per pertànyer-se a si mateix. Sense importar què esperaven d’ell. I il·luminant per la seva determinació. Eleva l’ànima.

El templo vacío
Compañía Teatro Clásico
Dimarts 13 de febrer (fins diumenge) al Teatre Romea.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol