Maria Rosa Ribas, compositora i pianista

La compositora i pianista Maria Rosa Ribas Monné ha mort aquest dimecres a l’edat de 79 anys, segons ha informat l’Ajuntament de Teià, municipi on residia.

Natural de Barcelona (25 de juliol de 1944), va fer els seus estudis musicals al conservatori de la ciutat, on va obtenir el títol de piano, guitarra, solfeig i composició. Va ser deixeble de grans mestres com Sofia Puche (pianista), Xavier Montsalvatge (compositor) i Antoni Ros Marbà (director d’orquestra), entre altres. De Carles Guinovart va rebre coneixements de música contemporània i amb Paul Schihawsky va treballar especificament l’acompanyament del lied (composició alemanya breu per a veu i piano). La seva formació va estar ampliada amb diversos cursos i seminaris de prestigiosos músics com Rosalyn Turecko, Dimitri Baskiroff, Frederic Gevers i Witold Lutoslawsky.

Es va dedicar al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona (1977-2014) i entre els seus alumnes hi va haver Jordi Vivancos, actual director del concurs de música internacional Maria Canals. També va ser impulsora d’un fons de partitures de piano d’autors catalans per a la biblioteca del conservatori i va impartir classes d’iniciació al piano dins dels cursos oberts per a gent gran. Per altra banda, va ser directora artística i coordinadora de la col·lecció de partitures Piano Català Contemporani i, com a autora, membre de l’Associació Catalana de Compositors (ACC).

Artísticament, es va centrar tant en la composició com en la interpretació. Va treballar la música de cambra i com a pianista va formar un duo amb la soprano Maria Àngels Miró, amb la qual van fer una multitud de concerts. També va escriure peces com Escletxa, per a tenora, violí i piano, i dues obres per a guitarra sola, Soledat i Desacord. Era una gran admiradora del poeta lleidatà Màrius Torres. Li va musicar nombrosos versos i, amb motiu del centenari del seu naixement, l’any 2010, li va editar l’àlbum Les ales del vent, amb cançons musicades per ella sobre textos d’ell.

Al llarg de la seva carrera va rebre diversos guardons. El 1975, quan encara era al conservatori, va rebre la Menció d’Honor per la seva òpera prima Fuga I; el 1980 va ser premiada en el concurs de composició Francesc Basil de Figueres per Tema variant; el 1998, l’Associació Catalana de la Dona li va atorgar el primer premi de Música Caterina Albert pel lied El bes; i el 2009 va rebre el Premi de Composició Ciutat de Sant Cugat per l’obra 12 haikus japonesos, una peça per a veu i piano de poemes del japonès Matsuo Basho traduïts per l’escriptor Jordi Coca.