Patrimoni

PATRIMONI

Descobreixen en sarcòfags de Santes Creus les restes intactes de nobles medievals

Les restes funeràries de membres d’alguns dels llinatges de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV més destacats, com són els Montcada, els Cervera, els Queralt, els Cervelló i els Puigvert, han aparegut intactes en els sarcòfags on van ser enterrats, a la galeria nord del claustre major del monestir de Santes Creus, i que s’han obert per primer cop. És un conjunt funerari inviolat “insòlit” i “excepcional”, segons apuntaven aquest dilluns la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la directora adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, en una visita als treballs de recuperació.

La sorpresa de l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs que intervenen en la recuperació d’aquest conjunt és que, contràriament al que es pensaven –que els sarcòfags havien estat alterats i saquejats, sobretot després de la desamortització de 1835– “la major part dels sarcòfags no van ser profanats” i conserven inalterades les restes dels membres de la noblesa catalana medieval, segons Duran. Per les condicions mediambientals del claustre, a més de les restes òssies s’han conservat restes de teixits humans, i restes tèxtils i de fusta (en un dels sarcòfags hi han trobat un taüt de fusta amb les restes d’un nounat). “No hi ha una momificació artificial, sinó que s’han conservat per les condicions climàtiques”, explica l’arqueo-antropòloga Tona Majó, que participa en la recerca. “Per les evidències històriques, pensàvem que els sarcòfags haurien estat oberts i remenats, però hem vist que les restes no estan alterades i presenten un estat de conservació implacable”, afegeix l’arqueòleg Josep Maria Vila.

La descoberta es va produir durant el mes d’octubre passat durant els treballs de desmuntatge per a la seva restauració. De la vintena de sarcòfags que es troben al claustre del monestir de Santes Creus ara se n’han recuperat sis, però la intenció és obrir-los tots. Un equip multidisciplinari investigarà aspectes com la genètica, la dieta, les ferides o les malalties que van patir, per conèixer els perfils biològics i biogràfics d’aquestes persones, les seves patologies i en quines condicions vivien. “Construirem les històries de vida”, apuntava Carme Bergés, de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Nobles identificats

Que les restes pertanyin al nobles com Guillem i Ramon de Montcada o a membres dels Cervera i els Puigvert ho fa suposar els escuts heràldics que apareix a la decoració frontal i a les cobertes dels sarcòfags i també d’acord a documentació escrita (com testaments), que atribueixen els sepulcres als membres d’aquests llinatges que van ser enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana. Amb el projecte de recerca actual –que preveu dur a terme proves d’ADN, de paleogenètica aplicada i proves diagnòstiques a través de la imatge per part del Pius Hospital de Valls– es podrà confirmar o desmentir la identificació de les restes.

La conselleria de Cultura assegura que “l’excepcionalitat de la troballa (un conjunt funerari d’aquestes característiques completament inviolat) també obre nombroses perspectives d’estudi respecte als sistemes d’enterrament de la noblesa medieval catalana i dels rituals funeraris associats”. La troballa s’ha produït en el marc de les obres de restauració del claustre gòtic del monestir cistercenc, incloses en el programa Temps de Gòtic de la Fundació “la Caixa” i el departament de Cultura, i que té un cost de 6,6 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA